Compendi, nº 15 i nº 16

¿A qui és confiat el dipòsit de la fe?

El dipòsit de la fe és confiat pels Apòstols a la totalitat de l’Església. Tot el poble de Déu, amb el sentit sobrenatural de la fe, sostingut per l’Esperit Sant i guiat pel Magisteri de l’Església, acull la Revelació divina, cada cop la comprèn més i l’aplica a la vida.

¿A qui correspon interpretar autènticament el dipòsit de la fe?

La interpretació autèntica d’aquest dipòsit correspon només al Magisteri vivent de l’Església, és a dir, al Successor de Pere, el Bisbe de Roma, i als bisbes en comunió amb ell. Al Magisteri, que en el servei de la Paraula Déu gaudeix del carisma cert de la veritat, també li  correspon de definir els  dogmes, que són formulacions de les veritats contingudes en la Revelació divina. Aquesta autoritat s’estén també a les veritats necessariament vinculades amb la Revelació.

Explicació del Cardenal Ratzinger:

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica el número 91

For a young man of 85

Thank you so much, Holy Father!

Benedicto XVI nos deja

Hoy hace ya 11 días que nos enteramos de la renuncia del Santo Padre: nos dejó a todos descolocados.
Aprovechamos la Fiesta de la Cátedra de San Pedro, que celebramos hoy, para poner un par de videos que os gustarán

Creo en Dios "Creador del cielo y de la tierra"

Benedicto XVI dijo durante la audiencia general de esta mañana que el relato de la creación que aparece en la Biblia sirve como clave de interpretación para entender la relación de Dios con las cosas creadas. El Papa explicó que la obra culminante de la creación fue el hombre y la mujer, que los hizo a su imagen y semejanza y por eso gozan de una dignidad inviolable.

Queridos hermanos y hermanas: 

El Credo llama a Dios «Padre todopoderoso», y añade que es «Creador del cielo y de la tierra», como se dice al inicio de la Escritura: «Al principio creó Dios el cielo y la tierra». Dios es Padre en cuanto origen de la vida y, al crear, muestra su omnipotencia. Dios pone orden, armonía y belleza en todas las cosas, y no deja de su mano a sus criaturas. 

Así, el mundo creado muestra vestigios de la acción divina, bondadosa y cercana, que permiten vislumbrar la profunda verdad de la creación y el amor de que está impregnada, más allá de un examen meramente fáctico. Por la revelación, el creyente puede leer en el gran libro de la naturaleza quién es Dios como Creador y Padre. 

La cumbre de la creación es el hombre y la mujer, el ser humano: un ser pequeño respecto a la inmensidad del universo, pero el único que ha sido hecho «a imagen de Dios», capaz de entender la sabiduría de su obra, reconociendo y alabando a través de ella al Creador. Por eso goza de la especial protección de Dios, que fundamenta la inviolabilidad de la dignidad humana, frente a la tentación de ver en las personas simples objetos inanimados para la propia utilidad.

Compendi, nº 13 i nº 14

¿De quines maneres es realitza la Tradició Apostòlica?

La Tradició Apostòlica es realitza de dues maneres: amb la transmissió viva de la Paraula de Déu (també anomenada simplement la Tradició), i amb la Sagrada Escriptura, que és el mateix anunci de la salvació posat per escrit.

Quina relació hi ha entre la Tradició i la Sagrada Escriptura?

La Tradició i la Sagrada Escriptura estan estretament unides  entre si i es comuniquen mútuament. Totes dues fan present i fecund en l’Església el misteri de Crist i brollen de la mateixa deu divina: constitueixen un únic dipòsit sagrat de la fe, del qual l’Església treu la seva pròpia certesa sobre totes les veritats revelades.

"És urgent que sorgeixi una nova generació d'apòstols arrelats en la paraula de Crist, capaços de respondre als reptes del nostre temps i disposats a difondre per tot arreu l'Evangeli"

Benet XVI, 22.2.2006

Explicació del Youcat

Trobem la fe veritable en la Sagrada Escriptura i en la tradició viva de l’Església.
El Nou Testament va néixer de la fe de l’Església. Escriptura i Tradició estan estretament lligades l’una a l’altra i la difusió de la fe no s’esdevé exclusivament a través dels textos. En l’Església antiga es deia que la Sagrada Escriptura és «escrita en el cor de l’Església més que no pas en els pergamins»; ja els deixebles i els apòstols van conèixer la nova vida a través de la comunitat vivent de Crist. En aquesta comunitat, que continuarà existint d’una altra manera després de la resurrecció, la jove Església va acollir altres persones. Els primers cristians «perseveraven en l’ensenyament dels apòstols i en la comunió, en la fracció del pa i en les pregàries» (Ac 4,42). Estaven units entre ells i al mateix temps acollien altres persones. És això el que també avui difon la fe: els cristians conviden altres persones a entrar en una comunió amb Déu que des del temps dels apòstols s’ha conservat incorrupta en l’Església catòlica.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 76, 80, 81 i 82