viernes, 17 de mayo de 2013

Compendi, nº 36. «CREC EN UN DEU, PARE TOTPODERÓS, CREADOR DEL CEL I DE LA TERRA»


¿Per que la professió de fe comença amb: «Crec en Déu»?


Perquè l'afirmació «Crec en Déu» és la més important, la font de totes les altres veritats sobre l'home i sobre el món, i de tota la vida del qui creu en ell.



"Monoteísme"


(Del grec monos = sol, i theos = Déu; doctrina de l'existència d'un únic Déu): doctrina que entén Déu com un ens únic, absolut, personal i com a causa primera de tot. Les religions monoteístes són el judaisme o hebraisme, el cristianisme i l'islam.


Diu Jesús:


«El Senyor el nostre Déu és l'únic Senyor; estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el cor i amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb tota la força» (Mc 12,29-30)



Si vols ampliar...


Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 198 i 199

jueves, 16 de mayo de 2013

Compendi, nn. 33, 34 i 35. Els símbols de la fe


¿Que són els Símbols de la fe?


Són fórmules articulades, anomenades també «Professions de fe» o «Credo», amb les quals l’Església, des dels seus orígens, ha expressat sintèticament i ha transmès la seva pròpia fe amb un llenguatge normatiu, comú a tots els fidels.

¿Quins són els Símbols de la fe més antics?


Són els Símbols baptismals. Ja que el Baptisme és donat «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19), les veritats de fe que s’hi professen són articulades en referència a les tres Persones de la Santíssima Trinitat.

¿Quins són els Símbols de la fe més importants?


Són el Símbol dels Apòstols, que és l’antic Símbol baptismal de l’Església de Roma, i el Símbol nicenoconstantinopolità, fruit dels dos primers Concilis Ecumènics de Nicea (325) i de Constantinoble (381), encara avui comuns a totes les grans Esglésies d’Orient i d’Occident.



Explicació del Youcat


Les professions de fe es remunten a Jesús, que va encarregar als seus deixebles que bategessin els pobles; per a aquest acte es requeria la professió d’una fe ben precisa, a saber, la fe en el Pare, en el Fill i en l’Esperit Sant.
El nucli central del qual deriven totes les successives fórmules és la professió de fe en Jesús, el Senyor, i el seu mandat missioner: «aneu, doncs, i feu deixebles tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19). Totes les professions de fe de l’Església són una explicació o un desenvolupament de la fe en aquest Déu Trinitat; comencen sempre amb una professió de fe en el Pare, creador i conservador del món, després fan referència al Fill, a través del qual el món i nosaltres mateixos hem estat redimits, i s’acaben amb la professió de fe en l’Esperit Sant, que és la presència de Déu en l’Església i en el món.


Si vols ampliar...


Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 185 a 195

miércoles, 15 de mayo de 2013

Credo: Símbolo Nicenoconstantinopolitano

Castellano:

Creo en un sólo Dios, Padre Todopoderoso, Creador del cielo y de la tierra, de todo lo visible y lo invisible. Creo en un solo Señor, Jesucristo, Hijo único de Dios, nacido del Padre antes de todos los siglos: Dios de Dios, Luz de Luz, Dios verdadero de Dios verdadero; engendrado, no creado, de la misma naturaleza del Padre por quien todo fue hecho, que por nosotros, los hombres, y por nuestra salvación bajó del cielo, y por obra del Espíritu Santo se encarnó de María, la Virgen, y se hizo hombre. Y por nuestra causa fue crucificado en tiempos de Poncio Pilato; padeció y fue sepultado, y resucitó al tercer día, según las Escrituras, y subió al cielo, y está sentado a la derecha del Padre; y de nuevo vendrá con gloria para juzgar a vivos y muertos, y su reino no tendrá fin. Creo en el Espíritu Santo, Señor y dador de vida, que procede del Padre y del Hijo, que con el Padre y el Hijo, recibe una misma adoración y gloria, y que habló por los profetas. Creo en la Iglesia, que es Una, Santa, Católica y Apostólica. Confieso que hay un solo Bautismo para el perdón de los pecados. Espero la resurrección de los muertos y la vida del mundo futuro. Amén.




Català:

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles. I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots el segles. Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada. El qual per nosaltres els homes i per la nostra salvació, davallà del cel, i per obra de l’Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home. Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat, i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. I tornarà gloriós, a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi. Crec en l’Esperit Sant que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare i del Fill, i juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes. I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.  I espero la resurrecció dels morts, i la vida de la glòria. Amén.


Latinum:

Credo in unum Deum, Patrem omnipoténtem, Factorem cæli et terræ, visibílium ómnium et invisibilium. Et in unum Dóminum Iesum Christum, Filium Dei unigénitum et ex Patre natum ante ómnia sǽcula: Deum de Deo, Lumen de Lúmine, Deum verum de Deo vero, génitum, non factum, consubstantiálem Patri: per quem ómnia facta sunt; qui propter nos hómines et propter nostram salútem, descéndit de cælis, et incarnátus est de Spíritu Sancto ex Maria Víirgine et homo factus est, crucifíxus étiam
pro nobis sub Póntio Piláto, passus et sepúltus est, et resurréxit tértia die secúndum Scriptúras, et ascéndit in cælum, sedet ad déxteram Patris, et íterum ventúrus est cum glória, iudicáre vivos et mórtuos, cuius regni non erit finis. Credo in Spíritum Sanctum, Dominum et vivificántem, qui ex Patre Filióque procédit, qui cum Patre et Fílio simul adorátur et conglorificátur, qui locútus est per prophétas. Et unam sanctam cathólicam et apostólicam Ecclésiam. Confíteor unum Baptísma in remissiónem peccatórum. Et exspécto resurrectiónem mortuórum, et vitam ventúri sæculi. Amen.

El Credo: Símbolo de los Apóstoles

Castellano:

Creo en Dios, Padre Todopoderoso, Creador del cielo y de la tierra. Creo en Jesucristo, su único Hijo, Nuestro Señor, que fue concebido por obra y gracia del Espíritu Santo, nació de santa María Virgen, padeció bajo el poder de Poncio Pilato, fue crucificado muerto y sepultado, descendió a los infiernos, al tercer día resucitó de entre los muertos, subió a los cielos y está sentado a la derecha de Dios, Padre Todopoderoso. Desde allí ha de venir a juzgar a vivos y muertos. Creo en el Espíritu Santo, la santa Iglesia católica, la comunión de los santos, el perdón de los pecados, la resurrección de la carne y la vida eterna. Amén.




Català:

Crec en un Déu. Pare totpoderós, creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l'Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat; davallà als inferns, ressuscità el tercer dia d'entre els morts; se'n puja al cel, seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós; i d'allí ha de venir a judicar els vius i els morts. Crec en l'Esperit Sant; la santa Mare Església catòlica; la comunió dels sants; la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn, la vida perdurable. Amén.


Latinum:

Credo in Deum Patrem omnipoténtem, Creatorem cæli et terræ,  et in Iesum Christum, Filium Eius unicum, Dominum nostrum, qui concéptus est de Spíritu Sancto, natus ex Maria Virgine, passus sub Póntio Piláto, crucifixus, mórtuus, et sepúltus, descéndit ad ínferos, tértia die resurréxit a mórtuis, ascéndit ad cælos, sedet ad déxteram Dei Patris omnipoténtis, inde ventúrus est iudicáre vivos et mórtuos. Et in Spíritum Sanctum, sanctam Ecclésiam cathólicam, sanctórum communiónem, remissiónem peccatórum, carnis resurrectiónem, vitam ætérnam. Amen.


Compendi, nº 32


¿De quina manera la fe de l’Església és una de sola?


L'Església, encara que estigui formada per persones  diferents per llengua, cultura i ritus, professa amb  veu unànime l'única fe rebuda d'un sol Senyor i transmesa per l'única Tradició Apostòlica. Professa  un sol Déu -Pare, Fill i Esperit Sant- i indica un sol camí de salvació. Per tant nosaltres creiem, amb un sol cor i una sola ànima, tot el que conté la Paraula de Déu, transmesa o escrita, i proposa l'Església com  a divinament revelat.

Canto Gregoriano CREDO IN UNUM DEUM, 
Schola Gregoriana Mediolanensis, Dir. Giovanni Vianini


Explicació del Youcat


Les professions de fe són breus fórmules que permeten una professió de fe comuna per part de tots els fidels.
Breus fórmules d’aquesta mena es troben ja en les cartes paulines. El Símbol dels apòstols, dels primers temps del cristianisme, té una importància particular perquè representa un resum de la fe dels apòstols. El Símbol niceno-constantinopolità treu la seva autoritat del fet de ser fruit dels grans concilis de l’Església encara indivisa (Concili de Nicea, 325, i Concili de Constantinoble, 381) i de ser fins avui la base comuna dels cristians d’Orient i d’Occident.


Si vols ampliar...


Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 172 a 175

miércoles, 8 de mayo de 2013

Compendi, nº 31

¿Per què són importants les fórmules de la fe?



Les fórmules de la fe són importants perquè permeten d’expressar, assimilar, celebrar i compartir juntament amb altres les veritats de la fe, fent servir un llenguatge comú.


Símbol dels apòstols cantat en català
el dia en què Benet XVI va fer la
Dedicació de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona


Explicació del Youcat


En el cas de la fe no es tracta de paraules buides, sinó de realitats. En el si de l’Església s’han acumulat en el curs del temps unes fórmules de fe amb l’ajuda de les quals contemplem, expressem, aprenem, transmetem, celebrem i vivim aquestes realitats.

Sense fórmules fixes el contingut de la fe es perdria. Per aquest motiu l'Església, per tal de salvaguardar el missatge de Crist enfront de malentesos i falsificacions, atribueix un gran valor a frases precises el text de les quals ha estat en la major part dels casos obtingut a còpia de grans fatigues. Les fórmules de fe són encara més importants quan la fe de l'Església és traduïda en cultures diverses, restant estable la seva essència. Per això la fe comuna és el fonament de la unitat de l'Església.


Si vols ampliar...


Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 170 i 171

jueves, 2 de mayo de 2013

Compendi, nº 30. Nosaltres creiem


¿Per què la fe és un acte personal i al mateix temps eclesial?


La fe és un acte personal, en tant que resposta lliure de l’home a Déu que es revela. Però al mateix temps és un acte eclesial, que s’expressa en la confessió: «Nosaltres creiem». En efecte, és l’Església que creu: d’aquesta manera ella, amb la gràcia de l’Esperit Sant, precedeix, engendra i nodreix la fe de cada cristià. Per això l’Església és Mare i Mestra.

«No pot tenir Déu per Pare qui no té l’Església per Mare» (sant Cebrià)



Explicació del Youcat


Ningú no pot creure per si mateix, així com ningú no pot viure per si mateix. Rebem la fe de l’Església i la vivim en comunió amb els homes amb qui compartim la nostra fe.



La fe és l’element més personal d’un home, i tanmateix no es tracta pas d’un fet personal. Qui vol creure ha d’estar preparat per dir «jo» però també «nosaltres», perquè una fe que no es pot compartir i comunicar seria irracional. Cada un dels creients dóna el propi lliure assentiment al «nosaltres creiem» de l’Església; d’ella, en efecte cadascú ha rebut la fe. És l’Església la qui li ha transmès la fe a través dels segles, la qui l’ha preservada de les falsificacions i l’ha anada fent brillar contínuament. Creure significa, doncs, participar d’una convicció comuna. La fe dels altres m’aguanta en la mesura en què el foc de la meva fe encén i fortifica els altres. El «jo» i el «nosaltres» de la fe són subratllats per l’Església amb l’ús de dues professions de fe durant les celebracions: el Símbol dels apòstols, que comença dient «crec» i el credo niceno-costantinopolità, que en la seva forma originària començava dient «creiem» (credimus).

Si vols ampliar...


Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 166 a 169