Compendi, nº 20

¿Que és el cànon de les Escriptures?

El cànon de les Escriptures és la llista completa dels escrits sagrats que la Tradició Apostòlica ha fet discernir a l’Església. Aquest cànon compren 46 escrits de l’Antic Testament i 27 del Nou.

Els llibres de la Bíblia (Cànon)

ANTIC TESTAMENT (46 llibres)

Els llibres històrics
Gènesi (Gn), Èxode (Ex), Levític (Lv), Nombres (Nm), Deuteronomi (Dt), Josuè (Js), Jutges (Jt), Rut (Rt), 1r Samuel (1Sa), 2n Samuel (2Sa), 1r Reis (1Re), 2n Reis (2Re), 1r Cròniques (1Cr), 2n Cròniques (2Cr), Esdres (Esd), Nehemies (Ne), Tobies (Tb), Judit (Jdt), Ester (Est), 1r Macabeus (1Ma), 2n Macabeus (2Ma)

Els llibres sapiencials
Job (Jb), Salms (Sl), Proverbis (Pr), Cohèlet (Coh), Càntic dels Càntics (Ct), Saviesa (Sv), Siràcida (Sir)

Els profetes
Isaïes (Is), Jeremies (Jr), Lamentaciones (Lm), Baruc (Ba), Ezequiel (Ez), Daniel (Dn), Osees (Os), Joel (Jl), Amós (Am), Abdies (ab), Jonàs (Jo), Miquees (Mi), Nahum (Na), Habacuc (Ha), Sofonies (So), Ageu (Ag), Zacaries (Za), Malaquies (Ml)

  

NOU TESTAMENT (27 llibres)

Els Evangelis
Mateu (Mt), Marc (Mc), Lluc (Lc), Joan (Jn), Fets (o Actes) dels Apòstols (Ac)

Les cartes paulines
Carta als Romans (Rm), 1a Carta als Corintis (1Co), 2a Carta als Corintis (2Co), Carta als Gàlates (Ga), Carta als Efesis (Ef), Carta als Filipencs (Fl), Carta als Colossencs (Col), 1a Carta als Tessalonicencs (1Te), 2a Carta als Tessalonicencs (2Te), 1a Carta a Timoteu (1Tm), 2a Carta a Timoteu (2Tm), Carta a Titus (Tt), Carta a Filemón (Flm), Carta als Hebreus (He)

Les cartes catòliques
Carta de Jaume (Jm), 1a Carta de Pere (1Pe), 2a Carta de Pere (2Pe), 1a Carta de Joan (1Jn), 2a Carta de Joan (2Jn), 3a Carta de Joan (3Jn), Carta de Judes (Jud)

L’Apocalipsi
Apocalipsi (Ap)

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica el número 120

Compendi, nº 19

¿Com cal llegir la Sagrada Escriptura?

La Sagrada Escriptura s’ha de llegir i interpretar amb l’ajut de l’Esperit Sant i sota el guiatge del Magisteri de l’Església, segons tres criteris: 1) atenció al contingut i a la unitat de tota l’Escriptura; 2) lectura de l’Escriptura en la Tradició viva de l’Església; 3) respecte a l’analogia de la fe, és a dir, a la cohesió de les veritats de la fe entre elles.

Explicació del Youcat

Es llegeix correctament la Sagrada Escriptura quan un la llegeix amb actitud de pregària; la Sagrada Escriptura ha de ser llegida i interpretada amb l’ajuda del mateix Esperit amb què ha estat escrita. És la paraula de Déu i conté el missatge decisiu adreçat aper Déu a nosaltres.
La Bíblia és una llarga carta de Déu a cada un de nosaltres. Per aquesta raó haig d'acollir les Escriptures amb gran amor i profunda reverència; això significa en primer lloc llegir veritablement la carta de Déu, i no aïllar certs detalls sense prestar atenció al conjunt, que s’aclareix en referència al seu nucli central i al seu misteri, val a dir, Jesucrist, de qui parla tota la Bíblia, també l’Antic Testament. Per tant, haig de llegir les Sagrades Escriptures amb la mateixa viva fe de l’Església de la qual procedeixen.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 109 a 119

Entrevista

Entrevista al Cardenal Bergoglio

Fa poques setmanes l'actual Sant Pare Francesc, el Cardenal Jorge Mario Bergoglio, S.I., va concedir una entrevista preciosa en la que parla de moltes coses relacionades amb la fe. Segur que us agradarà.

La Sagrada Escriptura. Compendi, nº 18

¿Per què la Sagrada Escriptura ensenya la veritat?

Perquè Déu mateix és l’autor de la Sagrada Escriptura: per això es diu que és inspirada i ensenya sense error aquelles veritats que són necessàries per a la nostra salvació. En efecte, l’Esperit Sant ha inspirat els autors humans, els quals han escrit el que ell ha volgut ensenyar-nos. Tanmateix, la fe cristiana no és «una religió del Llibre», sinó de la Paraula de Déu, que no és «una paraula escrita i muda, sinó el Verb encarnat i vivent» (sant Bernat de Claravall)

Explicació del Youcat

L’Escriptura ensenya «fermament, fidelment i sense error la veritat», perquè és inspirada, és a dir, perquè ha estat escrita per l’alè de l’Esperit Sant, i així, «té Déu com a autor» (Concili Vaticà II, Dei Verbum 11).
La Bíblia no ha baixat del cel ja acabada ni Déu l’ha dictada a autòmats humans. «Per a la composició dels Llibres Sagrats, Déu va escollir uns homes dels quals se serví en la possessió de les seves facultats i capacitats a fi que, actuant ell mateix en ells i per mitjà d’ells, escrivissin com a veritables autors totes i solament les coses que ell volia» (Concili Vaticà II, Dei Verbum 11). Per al reconeixement de determinats textos com a Sagrada Escriptura, el criteri normatiu va ser l’acceptació general d’aquests en el sí de l’Església. En les comunitats hi havia d’haver un consens: «Si a través d’aquest text és Déu mateix qui ens parla, aquest és inspirat per l’Esperit Sant». Ja en el segle IV amb l’anomenat  Cànon de les Sagrades Escriptures quedà establert quins dels molts escrits de la comunitat cristiana dels orígens són veritablement inspirats per l’Esperit Sant.

Pero... ens podriem preguntar: Com pot la Sagrada Escriptura ser «Veritat», si no és correcte tot el que hi ha contingut?
La resposta és aquesta: La Bíblia no vol transmetre’ns precises informacions històriques o coneixements científics; a més, el autors sagrats eren fills del seu temps; compartien les representacions culturals del seu ambient i eren a vegades presoners de nocions limitades. Tanmateix, tot el que l’home ha de saber a propòsit de Déu i de la vida que condueix a la seva redempció es troba amb certesa infal·lible en la Sagrada Escriptura.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 105 a 108

Compendi: tercera imatge catequètica

BÍBLIA DE SOUVIGNY Miniatura sobre els dies de la creació, 

Biblioteca Municipal, Moulins (França)

Aquesta miniatura presenta el cicle complert dels sis dies de la creació fins a la temptació dels progenitors (cf. Gn 1-3). 

«Que en són, de variades, Senyor, les vostres obres,

i totes les heu fetes amb saviesa. 

La terra és plena de les vostres criatures. 

Aquí teniu el mar, immens per totes bandes; 

són incomptables els animals que s’hi mouen, 

des dels més petits fins als més grans; 

navegant el solquen els vaixells, 

i Leviatan que vau formar per jugar-hi. 

Tots esperen de la vostra mà 

que els doneu l’aliment al seu temps; 

els el doneu, i ells l’arrepleguen, 

així que obriu la mà, mengen a desdir. 

Beneeix el Senyor, ànima meva» (Sl 103,24-28.35). 

L’Església, a la vetlla pasqual, lloa el Senyor per l’obra encara més gran de la redempció de la humanitat i del cosmos: 

«Déu omnipotent i etern, 

vós sou admirable en totes les vostres obres: 

feu que els vostres redimits comprenguin 

que la creació del món, al començament del temps,

no fou pas més excel·lent 

que la immolació de Crist, la nostra Pasqua, 

a la plenitud del temps».

Compendi, nº 17

¿Quina relació hi ha entre Escriptura, Tradició i Magisteri?

Es troben entre si tan estretament unides aquestes realitats, que cap d’elles no existeix sense les altres. Totes juntes, cadascuna a la seva manera, contribueixen eficaçment, sota l’acció de l’Esperit Sant, a la salvació dels homes.

Explicació del Youcat

La totalitat dels fidels no pot errar en matèria de fe, perquè Jesús va prometre als seus deixebles que els enviaria l'Esperit de veritat i que els conservaria en la veritat (cf. Jn 14,17).

Així com els deixebles van creure en Jesús amb tot el cor, de la mateixa manera un cristià pot confiar plenament en l'Església en la seva recerca de la vida. Com que Jesucrist mateix va transmetre als seus apòstols l'encàrrec d'ensenyar, l'Església posseeix un Magisteri (magisteri = encàrrec d'ensenyar) i no pot callar. Certament cada un dels membres de l'Església es pot equivocar i cometre greus errors, però en el seu conjunt l'Església no pot mai decaure de la veritat de Déu: és portadora a través dels temps d'una veritat viva que és més gran que ella mateixa. Es parla de depositum fidei com del patrimoni de la fe que cal conservar. Quan una tal veritat és obertament contestada o deformada, l'Església ha de deixar clar allò que «arreu, sempre i per tothom ha estat cregut» (sant Vicenç de Lerins, †450).

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica el número 95