Compendi, nº 42

¿De quina manera Déu revela que és amor?

Déu es revela a Israel com el qui té un amor més fort que el d’un pare o d’una mare pels seus fills o d’un espòs per la seva esposa. Ell en si mateix «és Amor» (1Jn 4,8.16), que es dóna completament i gratuïtament i que «ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè el món se salvi per mitjà d’ell» (Jn 3,16-17). Enviant el seu Fill i l’Esperit Sant, Déu revela que ell mateix és etern intercanvi d’amor.

Explicació del Youcat

Si Déu és l’amor, no hi ha criatura que no sigui sostinguda i embolcallada per la seva bondat infinita. Déu no es limita a explicar que ell és amor, sinó que ho prova: «Ningú no té un amor més gran que aquest: donar la vida pels seus amics» (Jn 15,13).
Cap altra religió no afirma això que el cristianisme afirma, és a dir, que «Déu és amor» (1Jn 4,8.16). La fe s’ajusta fermament a aquesta afirmació encara que l’experiència del dolor i de la dolenteria en el món fa dubtar els homes que Déu sigui veritablement amor. Ja en l’Antic Testament Déu diu al seu poble per boca del profeta Isaïes: «Perquè tu ets preciós als meus ulls, perquè ets digne d’estimació i jo t’estimo, dono homes enlloc teu i nacions a canvi de la teva vida. No tinguis por, perquè jo sóc amb tu» (Is 43,4-5a), i li fa dir: «¿S’oblida per ventura una dona del seu infant, talment que no es commogui pel fill de les seves entranyes? Però encara que alguna se n’oblidés, jo no t’oblidaré mai. T’he dibuixat a les palmes de les meves mans» (Is 49,15-16a). Que l’amor de Déu no consisteix en paraules buides, ho demostra Jesús en la creu, on ell ofereix la pròpia vida pels seus amics.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 218 a 221.

Compendi, nº 41

¿En quin sentit Déu és la veritat?

Déu és la Veritat mateixa i com a tal no s’enganya ni pot enganyar. Ell «és llum i en ell no hi ha tenebres» (1Jn 1,5). El Fill etern de Déu, Saviesa increada, va ser enviat al món «per donar testimoni de la Veritat» (Jn 18,37).

Explicació del Youcat

«Déu és llum, i en ell no hi ha gens de tenebra» (1Jn 1,5). La seva paraula és veritat (Pr 8,7; 2Sm 7,28), i la seva Llei és veritat (Sl 119,142). Jesús mateix es fa garant de la veritat de Déu quan al davant de Pilat professa: «per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoniatge de la veritat» (Jn 18,37).
Déu no pot ser sotmès a un procés de verificació experimental, perquè la ciència no pot fer d’ell un objecte verificable; i tanmateix Déu mateix se sotmet a un particular procés de verificació. Que Déu és la veritat, ho sabem gràcies a l’absoluta fiabilitat de Jesús; ell és «el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6); això pot descobrir-ho i verificar-ho qualsevol que es confiï a ell. Si Déu no fos «veritable», fe i raó no podrien estar en diàleg recíproc; en canvi, és possible una entesa entre elles dues, perquè Déu és veritat, i la veritat és divina.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 214 a 217

Compendi, nº 40

¿Per què és important la revelació del nom de Déu?

En revelar el seu nom Déu fa conèixer les riqueses contingudes en el seu misteri inefable: només ell és, des de sempre i per sempre aquell que transcendeix el món i la història. És ell que ha fet el cel i la terra. Es el Déu fidel sempre a prop del seu poble per a salvar-lo. És el sant per excel·lència, “ric en misericòrdia” (Ef 2,4) Sempre disposat a perdonar. És l’ésser espiritual, transcendent, etern. Personal, perfecte. És veritat i amor.

“Déu és l’ésser infinitament perfecte que és la Santíssima Trinitat”

(Sant Toribi de Mogrovejo)

Explicació del Youcat

Déu revela el seu nom perquè desitja ser accessible.
Déu no desitja restar en l’anonimat; no desitja ser honorat simplement com un «esser superior» vagament percebut; Déu desitja ser conegut i invocat com el Déu veritable i eficaç. En l’esbarzer incandescent Déu revela a Moisès el seu sant nom JHWH (Ex 3,14). Déu es fa accessible al propi poble, i tanmateix resta el Déu amagat, el misteri present. Per temor reverencial envers ell, el nom de Déu no era (i no és) mai pronunciat, sinó que hom el substituïa amb l’apel·latiu Adonai (Senyor). Aquest és el terme utilitzat en el Nou Testament quan Jesús és honorat com el Déu veritable: «Jesús és el Senyor» (Rm 10,9).

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 206 a 213

Compendi, nº 39

¿Només Déu “es”?

Mentre que les creatures han rebut de Déu tot el que són i tenen, només Déu és en mateix la plenitud de l’ésser i de tota perfecció. Ell és «el Qui és», sense origen i sense fi. Jesús revela que també en porta el Nom diví: “Jo sóc” (Jn 8,28).

Big bang

Diuen els sants:

"Després d'haver reconegut que existeix un únic Déu, em va resultar impossible no viure per ell tan solament" (Beat Carles de Foucauld)

"Déu ocupa el primer lloc" (Santa Joana d'Arc)

Santa Joana d'Arc

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 212 i 213

Compendi, nº 38

¿Amb quin nom es revela Déu?

A Moisès Déu se li revela com el Déu vivent, «el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac, el Déu de Jacob» (Ex 3,6). Al mateix Moisès Déu li revela el seu nom misteriós: “Jo Sóc el Qui Sóc (YHWH)”. El nom inefable de Déu ja en els temps de l’Antic Testament va ser substituït per la paraula Senyor. Així en el Nou Testament, Jesús, anomenat Senyor, apareix com a veritable Déu.

A Moisès Déu li revela el seu nom

JHWH / JAHVÈ

És el nom més important de Déu en l'Antic Testament (cf. Ex 3,14); es pot traduir per «Jo sóc». Per als hebreus i per als cristians indica l'únic Déu de l'univers, el seu creador, conservador, el Déu de l'aliança, l'alliberador de l'esclavatge d'Egipte, el jutge i el salvador.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 203 a 205

Compendi, nº 37

¿Per què professem un sol Déu?

Perquè ell es va revelar al poble d’Israel com l’Únic, quan digué: «Escolta, Israel, el Senyor és l’Únic» (Dt 6,4), «no n’hi ha cap més» (Is 45,22). El mateix Jesús ho va confirmar: Déu és «l’únic Senyor» (Mc 12,29). Professar que Jesús i l’Esperit Sant són també Déu i Senyor no introdueix cap divisió en el Déu U.

Shema Israel: "Escolta Israel, el Senyor és l'Únic"

Explicació del Youcat

Nosaltres creiem en un únic Déu perquè en base al testimoniatge de la Sagrada Escriptura existeix un sol Déu, i en base a les lleis de la lògica n’hi pot haver solament un. Si hi hagués dos déus, un déu seria el límit de l’altre; cap dels dos no seria infinit i cap dels dos no seria perfecte; així cap dels dos no seria Déu. La fonamental revelació rebuda per Israel és, efectivament: «Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és únic» (Dt 6,4). Els profetes inviten tot seguit Israel a abandonar els falsos déus i a convertir-se a l’únic Déu: «Jo sóc Déu, no n’hi ha cap més» (Is 45,22).

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 200 a 202

Compendi, nº 36. «CREC EN UN DEU, PARE TOTPODERÓS, CREADOR DEL CEL I DE LA TERRA»

¿Per que la professió de fe comença amb: «Crec en Déu»?

Perquè l'afirmació «Crec en Déu» és la més important, la font de totes les altres veritats sobre l'home i sobre el món, i de tota la vida del qui creu en ell.

"Monoteísme"

(Del grec monos = sol, i theos = Déu; doctrina de l'existència d'un únic Déu): doctrina que entén Déu com un ens únic, absolut, personal i com a causa primera de tot. Les religions monoteístes són el judaisme o hebraisme, el cristianisme i l'islam.

Diu Jesús:

«El Senyor el nostre Déu és l'únic Senyor; estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el cor i amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb tota la força» (Mc 12,29-30)

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 198 i 199

Compendi, nn. 33, 34 i 35. Els símbols de la fe

¿Que són els Símbols de la fe?

Són fórmules articulades, anomenades també «Professions de fe» o «Credo», amb les quals l’Església, des dels seus orígens, ha expressat sintèticament i ha transmès la seva pròpia fe amb un llenguatge normatiu, comú a tots els fidels.

¿Quins són els Símbols de la fe més antics?

Són els Símbols baptismals. Ja que el Baptisme és donat «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19), les veritats de fe que s’hi professen són articulades en referència a les tres Persones de la Santíssima Trinitat.

¿Quins són els Símbols de la fe més importants?

Són el Símbol dels Apòstols, que és l’antic Símbol baptismal de l’Església de Roma, i el Símbol nicenoconstantinopolità, fruit dels dos primers Concilis Ecumènics de Nicea (325) i de Constantinoble (381), encara avui comuns a totes les grans Esglésies d’Orient i d’Occident.

Explicació del Youcat

Les professions de fe es remunten a Jesús, que va encarregar als seus deixebles que bategessin els pobles; per a aquest acte es requeria la professió d’una fe ben precisa, a saber, la fe en el Pare, en el Fill i en l’Esperit Sant.
El nucli central del qual deriven totes les successives fórmules és la professió de fe en Jesús, el Senyor, i el seu mandat missioner: «aneu, doncs, i feu deixebles tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19). Totes les professions de fe de l’Església són una explicació o un desenvolupament de la fe en aquest Déu Trinitat; comencen sempre amb una professió de fe en el Pare, creador i conservador del món, després fan referència al Fill, a través del qual el món i nosaltres mateixos hem estat redimits, i s’acaben amb la professió de fe en l’Esperit Sant, que és la presència de Déu en l’Església i en el món.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 185 a 195

Credo: Símbolo Nicenoconstantinopolitano

Castellano:

Creo en un sólo Dios, Padre Todopoderoso, Creador del cielo y de la tierra, de todo lo visible y lo invisible. Creo en un solo Señor, Jesucristo, Hijo único de Dios, nacido del Padre antes de todos los siglos: Dios de Dios, Luz de Luz, Dios verdadero de Dios verdadero; engendrado, no creado, de la misma naturaleza del Padre por quien todo fue hecho, que por nosotros, los hombres, y por nuestra salvación bajó del cielo, y por obra del Espíritu Santo se encarnó de María, la Virgen, y se hizo hombre. Y por nuestra causa fue crucificado en tiempos de Poncio Pilato; padeció y fue sepultado, y resucitó al tercer día, según las Escrituras, y subió al cielo, y está sentado a la derecha del Padre; y de nuevo vendrá con gloria para juzgar a vivos y muertos, y su reino no tendrá fin. Creo en el Espíritu Santo, Señor y dador de vida, que procede del Padre y del Hijo, que con el Padre y el Hijo, recibe una misma adoración y gloria, y que habló por los profetas. Creo en la Iglesia, que es Una, Santa, Católica y Apostólica. Confieso que hay un solo Bautismo para el perdón de los pecados. Espero la resurrección de los muertos y la vida del mundo futuro. Amén.

Català:

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles. I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots el segles. Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada. El qual per nosaltres els homes i per la nostra salvació, davallà del cel, i per obra de l’Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home. Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat, i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. I tornarà gloriós, a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi. Crec en l’Esperit Sant que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare i del Fill, i juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes. I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.  I espero la resurrecció dels morts, i la vida de la glòria. Amén.

Latinum:

Credo in unum Deum, Patrem omnipoténtem, Factorem cæli et terræ, visibílium ómnium et invisibilium. Et in unum Dóminum Iesum Christum, Filium Dei unigénitum et ex Patre natum ante ómnia sǽcula: Deum de Deo, Lumen de Lúmine, Deum verum de Deo vero, génitum, non factum, consubstantiálem Patri: per quem ómnia facta sunt; qui propter nos hómines et propter nostram salútem, descéndit de cælis, et incarnátus est de Spíritu Sancto ex Maria Víirgine et homo factus est, crucifíxus étiam
pro nobis sub Póntio Piláto, passus et sepúltus est, et resurréxit tértia die secúndum Scriptúras, et ascéndit in cælum, sedet ad déxteram Patris, et íterum ventúrus est cum glória, iudicáre vivos et mórtuos, cuius regni non erit finis. Credo in Spíritum Sanctum, Dominum et vivificántem, qui ex Patre Filióque procédit, qui cum Patre et Fílio simul adorátur et conglorificátur, qui locútus est per prophétas. Et unam sanctam cathólicam et apostólicam Ecclésiam. Confíteor unum Baptísma in remissiónem peccatórum. Et exspécto resurrectiónem mortuórum, et vitam ventúri sæculi. Amen.

El Credo: Símbolo de los Apóstoles

Castellano:

Creo en Dios, Padre Todopoderoso, Creador del cielo y de la tierra. Creo en Jesucristo, su único Hijo, Nuestro Señor, que fue concebido por obra y gracia del Espíritu Santo, nació de santa María Virgen, padeció bajo el poder de Poncio Pilato, fue crucificado muerto y sepultado, descendió a los infiernos, al tercer día resucitó de entre los muertos, subió a los cielos y está sentado a la derecha de Dios, Padre Todopoderoso. Desde allí ha de venir a juzgar a vivos y muertos. Creo en el Espíritu Santo, la santa Iglesia católica, la comunión de los santos, el perdón de los pecados, la resurrección de la carne y la vida eterna. Amén.

Català:

Crec en un Déu. Pare totpoderós, creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l'Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat; davallà als inferns, ressuscità el tercer dia d'entre els morts; se'n puja al cel, seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós; i d'allí ha de venir a judicar els vius i els morts. Crec en l'Esperit Sant; la santa Mare Església catòlica; la comunió dels sants; la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn, la vida perdurable. Amén.

Latinum:

Credo in Deum Patrem omnipoténtem, Creatorem cæli et terræ,  et in Iesum Christum, Filium Eius unicum, Dominum nostrum, qui concéptus est de Spíritu Sancto, natus ex Maria Virgine, passus sub Póntio Piláto, crucifixus, mórtuus, et sepúltus, descéndit ad ínferos, tértia die resurréxit a mórtuis, ascéndit ad cælos, sedet ad déxteram Dei Patris omnipoténtis, inde ventúrus est iudicáre vivos et mórtuos. Et in Spíritum Sanctum, sanctam Ecclésiam cathólicam, sanctórum communiónem, remissiónem peccatórum, carnis resurrectiónem, vitam ætérnam. Amen.

Compendi, nº 32

¿De quina manera la fe de l’Església és una de sola?

L'Església, encara que estigui formada per persones  diferents per llengua, cultura i ritus, professa amb  veu unànime l'única fe rebuda d'un sol Senyor i transmesa per l'única Tradició Apostòlica. Professa  un sol Déu -Pare, Fill i Esperit Sant- i indica un sol camí de salvació. Per tant nosaltres creiem, amb un sol cor i una sola ànima, tot el que conté la Paraula de Déu, transmesa o escrita, i proposa l'Església com  a divinament revelat.

Canto Gregoriano CREDO IN UNUM DEUM, 

Schola Gregoriana Mediolanensis, Dir. Giovanni Vianini

Explicació del Youcat

Les professions de fe són breus fórmules que permeten una professió de fe comuna per part de tots els fidels.
Breus fórmules d’aquesta mena es troben ja en les cartes paulines. El Símbol dels apòstols, dels primers temps del cristianisme, té una importància particular perquè representa un resum de la fe dels apòstols. El Símbol niceno-constantinopolità treu la seva autoritat del fet de ser fruit dels grans concilis de l’Església encara indivisa (Concili de Nicea, 325, i Concili de Constantinoble, 381) i de ser fins avui la base comuna dels cristians d’Orient i d’Occident.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 172 a 175

Compendi, nº 31

¿Per què són importants les fórmules de la fe?

Les fórmules de la fe són importants perquè permeten d’expressar, assimilar, celebrar i compartir juntament amb altres les veritats de la fe, fent servir un llenguatge comú.

Símbol dels apòstols cantat en català

el dia en què Benet XVI va fer la

Dedicació de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona

Explicació del Youcat

En el cas de la fe no es tracta de paraules buides, sinó de realitats. En el si de l’Església s’han acumulat en el curs del temps unes fórmules de fe amb l’ajuda de les quals contemplem, expressem, aprenem, transmetem, celebrem i vivim aquestes realitats.

Sense fórmules fixes el contingut de la fe es perdria. Per aquest motiu l'Església, per tal de salvaguardar el missatge de Crist enfront de malentesos i falsificacions, atribueix un gran valor a frases precises el text de les quals ha estat en la major part dels casos obtingut a còpia de grans fatigues. Les fórmules de fe són encara més importants quan la fe de l'Església és traduïda en cultures diverses, restant estable la seva essència. Per això la fe comuna és el fonament de la unitat de l'Església.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 170 i 171

Compendi, nº 30. Nosaltres creiem

¿Per què la fe és un acte personal i al mateix temps eclesial?

La fe és un acte personal, en tant que resposta lliure de l’home a Déu que es revela. Però al mateix temps és un acte eclesial, que s’expressa en la confessió: «Nosaltres creiem». En efecte, és l’Església que creu: d’aquesta manera ella, amb la gràcia de l’Esperit Sant, precedeix, engendra i nodreix la fe de cada cristià. Per això l’Església és Mare i Mestra.

«No pot tenir Déu per Pare qui no té l’Església per Mare» (sant Cebrià)

Explicació del Youcat

Ningú no pot creure per si mateix, així com ningú no pot viure per si mateix. Rebem la fe de l’Església i la vivim en comunió amb els homes amb qui compartim la nostra fe.

La fe és l’element més personal d’un home, i tanmateix no es tracta pas d’un fet personal. Qui vol creure ha d’estar preparat per dir «jo» però també «nosaltres», perquè una fe que no es pot compartir i comunicar seria irracional. Cada un dels creients dóna el propi lliure assentiment al «nosaltres creiem» de l’Església; d’ella, en efecte cadascú ha rebut la fe. És l’Església la qui li ha transmès la fe a través dels segles, la qui l’ha preservada de les falsificacions i l’ha anada fent brillar contínuament. Creure significa, doncs, participar d’una convicció comuna. La fe dels altres m’aguanta en la mesura en què el foc de la meva fe encén i fortifica els altres. El «jo» i el «nosaltres» de la fe són subratllats per l’Església amb l’ús de dues professions de fe durant les celebracions: el Símbol dels apòstols, que comença dient «crec» i el credo niceno-costantinopolità, que en la seva forma originària començava dient «creiem» (credimus).

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 166 a 169

Compendi, nº 29

¿Per que no hi ha contradiccions entre fe i ciència?

Encara que la fe superi la raó, mai no hi podrà haver contradicció entre fe i ciència, perquè totes dues tenen origen en Déu. és el mateix Déu que dóna a l’home tant la llum de la raó com la fe.

«Creu per a comprendre: compren per a creure» (sant Agustí) 

Explicació del Youcat

No existeix cap contradicció insoluble entre fe i ciència, ja que no pot existir una doble veritat.

No existeix una veritat que pugui fer la competència a la veritat de la ciència. Existeix una sola veritat a la qual es refereixen tant la fe com la racionalitat científica. Déu ha volgut la raó, amb la quan nosaltres podem conèixer les estructures racionals del món, de la mateixa manera que ha volgut la fe. Per això la fe cristiana requereix i promou les ciències i la ciència. La fe existeix perquè nosaltres puguem reconèixer realitats que no són contràries a la raó, sinó que són també reals i estan per damunt de la raó. La fe recorda a la ciència que aquesta no ha de substituir Déu, ans posar-se al servei de la creació; la ciència ha de respectar la dignitat humana i no violar-la.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica el número 159

Compendi, nº 28

¿Quines són les característiques de la fe?

La fe, do gratuït de Déu i accessible a tothom qui la demana humilment, és la virtut sobrenatural necessària per a salvar-se. L'acte de fe és un acte humà, és a dir, l'acte de la intel·ligència de l'home que, sota l'impuls de la voluntat moguda per Déu, dóna lliurement el propi consentiment a la veritat divina. La fe, a més, és certa perquè es fonamenta en la Paraula de Déu; és operant «per mitjà de la caritat» (Ga ,6); es troba en continu creixement, gràcies a l'escolta de la Paraula de Déu i la pregària. Des d’ara ens fa tastar la joia celestial.

El "pas de la fe" d'Indiana Jones a "L'última croada"

Explicació del Youcat

Fe és conèixer i creure. Te set signes distintius:
• La fe és un pur do de Déu que nosaltres rebem quan el demanem amb fervor.
• La fe és la força sobrenatural de la qual tenim necessitat per a assolir la nostra salvació.
• La fe requereix el lliure albir i la lucidesa intel·lectual de l'home en el moment en què ell es fia de la invitació de Déu.
• La fe és absolutament certa, perquè Jesús n'és el garant.
• La fe és imperfecta fins que no esdevé activa en l'amor.
• La fe creix quan nosaltres escoltem cada vegada més bé la paraula de Déu i estem en viu intercanvi amb ell mitjançant la pregària.
• La fe ens dóna ja ara un tast de la joia celestial.

Es refia de l'amic i no comprova el paracaigudes

Molts afirmen que creure és per a ells massa poc, que tindrien necessitat de conèixer. Però la paraula «creure» té dos significats profundament diferents. Quan un paracaigudista demana a l'empleat de l'aeroport: «El meu paracaigudes ha estat confeccionat bé?», i aquell respon descuradament: «Oh, crec que sí», això no basta, perquè el paracaigudista voldria conèixer de debò la resposta a aquesta pregunta. Ara bé, si ell ha demanat a un amic que li confeccioni el paracaigudes, la resposta a la mateixa pregunta serà: «I tant, l'he fet jo personalment! Pots fiar-te de mi.» A la qual cosa el paracaigudista dirà: «Molt bé, et crec.» Aquest creure és molt més que un simple saber; indica certesa: aquesta és la fe que fa fer sortir Abraham cap a la terra promesa, aquesta és la fe que va fer perseverar els màrtirs fins a la mort, aquesta és la fe que sosté els cristians encara avui perseguits, una fe que embolcalla l'home en la seva integritat.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 153 a 165

Compendi, nº 27

¿Què significa per a l’home creure en Déu?

Significa adherir-se a Déu mateix, confiant en Ell i assentint a totes les veritats revelades per Ell, perquè Déu és la Veritat. Significa creure en un sol Déu en tres Persones: Pare, Fill i Esperit Sant.

La pesca miraculosa, Rafael (1515-1516)

Seguir Jesús, que ens revela que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant

Explicació del Youcat

El qui creu està buscant un lligam personal amb Déu i està disposat a creure tot el que Déu revela de si mateix.
A l'origen de la fe hi ha sovint una mena de sotrac o una inquietud espiritual. L'home s'adona que el món visible i el curs normal de les coses no ho pot ser tot, i se sent tocat per un misteri; d'aquí deriven les petges que el guien cap a l'existència de Déu i de mica en mica descobreix la confiança d'adreçar-se a Déu i finalment de lligar-se lliurement a ell. L'Evangeli de Joan diu: «A Déu, ningú no l'ha vist mai; el Fill unigènit, que és Déu i està en el sí del Pare, ens l'ha revelat» (Jn 1,18). Per això nosaltres hem de creure en Jesús, el Fill de Déu, quan volem saber què és el que Déu desitja comunicar-nos. Creure significa, per tant, donar el propi assentiment a Jesús i jugar-nos per ell tota la nostra vida.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 150 a 152 NORMAL

Compendi, nº 26

¿Quins són en la Sagrada Escriptura els principals testimonis d'obediència de la fe?

Hi ha molts testimonis, en especial dos: Abraham, que, posat a prova, «tingué fe en Déu» (Rm 4,3) i sempre va obeir la seva crida, i per això esdevingué «pare de tots els qui creuen» (Rm 4,11.18); i la Verge Maria, que va realitzar de la manera més perfecta, durant tota la seva  vida, l'obediència de la fe: «Fiat mihi secundum Verbum tuum - Que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38).

El sacrifici d'Isaac, Domenichino (1627-1628) Museo del Prado

Abraham és el nostre pare en la fe

L'Anunciació, Fra Angélico (1430-1435) Museo del Prado

Benaurada tu, Verge Maria, perquè has cregut

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 144 a 149

Compendi, nº 25. Jo crec

¿Com respon l’home a Déu que es revela?

L’home, sostingut per la gràcia divina, respon amb l’obediència de la fe, que és confiar plenament en Déu i collir la seva Veritat, en tant que garantida per Ell, que és la mateixa Veritat.

Explicació del Youcat

Respondre a Déu significa creure en ell.
El qui vol creure necessita «un cor dòcil» (1Re 3,9). Déu busca de diverses maneres el contacte amb nosaltres. En qualsevol trobada entre homes, en qualsevol experiència natural, en qualsevol aparent casualitat, en qualsevol repte i en qualsevol dolor, Déu hi amaga un missatge secret adreçat a nosaltres. De manera encara més clara ell ens parla quan s'adreça a nosaltres en la seva paraula o en la veu de la consciència; ens parla com a amics, i per això li hem de respondre com a amics i creure'l amb plena confiança, aprendre a entendre'l cada vegada més bé i acceptar sense reserves la seva voluntat.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 142 i 143

Quarta imatge catequètica

Basílica de Sant Climent, Roma, Mosaic absidial, segle XII (detall — La Creu: arbre de la vida), reproduït amb el permís dels Pares Dominics Irlandesos

Aquest antic mosaic de la basílica romana de sant Climent celebra el triomf de la Creu, misteri central de la fe cristiana. Es pot observar l’exhuberant florida d’una planta d’acant, d’on surten les nombroses branques que s’estenen en totes direccions, amb les seves flors i els seus fruits. La vitalitat d’aquesta planta ve donada per la creu de Jesús, el sacrifici del qual constitueix la recreació de la humanitat i del cosmos. Jesús és el nou Adam que, amb el misteri de la seva passió, mort i resurrecció, fa reflorir la humanitat, i la reconcilia amb el Pare.
Al voltant del Crist sofrent hi ha dotze coloms blancs, que representen els dotze apòstols. Al peu de la creu, hi ha Maria i Joan, el deixeble estimat:
«Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: “Dona, aquí tens el teu fill”. Després digué al deixeble: “Aquí tens la teva mare”. I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva» (Jn 19,26-27).
A dalt apareix la mà del Pare, que ofereix una corona de glòria al seu Fill victoriós de la mort amb el seu misteri pasqual.
Al peu de la planta hi ha un petit cérvol que combat la serp del mal.
D’aquesta planta, que representa l’arbre de la redempció, brolla una font d’aigua corrent, que dóna vida a quatre rius, que simbolitzen els quatre evangelis, on els fidels sacien la seva set com ho fan els cérvols a les fonts d’aigua viva. Aquí es presenta l’Església com un jardí celestial vivificat per Jesús, veritable arbre de la vida.

Compendi, nº 24

¿Quina funció té la Sagrada Escriptura en la vida de l’Església?

La Sagrada Escriptura dóna suport i vigoria a la vida de l’Església. Per als seus fills, és solidesa de la fe, aliment i font de vida espiritual. És l’ànima de la teologia de la predicació pastoral. Diu el Salmista: ella «fa llum als seus passos, és la claror que m’il·lumina el camí» (Sl 19,105). Per això l’Església exhorta a la lectura freqüent de la Sagrada Escriptura, perquè «la ignorància de les Escriptures és ignorància de Crist» (sant Jeroni).

El papa emèrit Benet XVI dóna la benedicció amb l'Evangeliari

Explicació del Youcat

L'Església assoleix la pròpia vida i la pròpia força en la Sagrada Escriptura.Després de la presència de Crist en la santa Eucaristia no hi ha reverència més gran que la que l'Església nodreix per la presència de Crist en la Sagrada Escriptura. Durant la santa missa escoltem l'Evangeli estant drets, perquè en les paraules humanes que nosaltres escoltem és Déu mateix qui ens parla.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 131 a 133

Compendi, nº 23

¿Quina unitat hi ha entre Antic i Nou Testament?

L’Escriptura és una de sola, en tant que única és la Paraula de Déu, únic el projecte salvador de Déu, única la inspiració divina de tots dos Testaments. L’Antic Testament prepara el Nou i el Nou dóna compliment a l’Antic: tots dos s’il·luminen mútuament.

Benet XVI ens diu:

"La Sagrada Escriptura no és pas una cosa que pertanyi al passat. El Senyor... parla en el present, parla avui mateix amb nosaltres, ens dóna la llum, ens mostra el camí de la vida, ens dóna la comunió,ens prepara per a la pau i ens fa capaços" (29.3.2006)

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 128 a 130

Compendi, nº 22

¿Quina importància té el Nou Testament per als cristians?

El Nou Testament, que té per objecte central Jesucrist ens dóna la veritat definitiva de la Revelació divina. Dintre d’ell, els quatre Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan, pel fet de ser el principal testimoni de la vida. de la doctrina de Jesús, constitueixen el cor de totes les Escriptures i ocupen un lloc únic en l’Església.

Explicació del Youcat

En el Nou Testament es completa la Revelació de Déu. Els quatre Evangelis, segons Mateu, Marc, Lluc i Joan, són el cor de la Sagrada Escriptura i el més preciós tresor de l'Església. S'hi mostra el Fill de Déu tal com és i ens surt a l'encontre. En els fets dela Apòstols aprenem els inicis de l'Església i l'acció de l'Esperit Sant; en les cartes apostòliques, la vida dels homes en totes les seves facetes queda posada a la llum de Crist; en l'apocalipsi veiem anticipadament la fi dels temps.
Jesús és tot el que Déu desitja dir-nos, tot l’Antic Testament prepara l'encarnació del Fill de Déu, i totes les promeses de Déu troben el seu acompliment en Jesús. Ser cristians significa establir un lligam cada vegada més profund amb la vida de Crist; per això cal llegir i viure els Evangelis. Madeleine Delbrêl diu: «A través de la seva paraula, Déu ens diu qui és ell i què desitja; ho diu de manera definitiva i per a cada dia. Quan tenim el nostre Evangeli entre les mans, hem de pensar que hi habita el Verb que vol fer-se car en nosaltres, apoderar-se de nosaltres, perquè nosaltres donem inici a la seva vida en un altre lloc, en un altre temps, en una altra societat.»

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 124 a 127

Compendi, nº 21

¿Quina importància té l’Antic Testament per als cristians?

Els cristians veneren l’Antic Testament com a veritable Paraula de Déu: tots els seus escrits són divinament inspirats i conserven un valor perenne. Donen testimoniatge de la pedagogia divina de l’amor salvador de Déu. Van ser escrits sobretot per a preparar la vinguda de Crist Salvador de l’univers.

Explicació del Youcat

En l’Antic Testament Déu es revela com a Creador i custodi del món i com a guia i mestre dels homes. També els llibres de l’Antic Testament són paraula de Déu i Sagrada Escriptura. Sense l’Antic Testament no es pot comprendre el Nou.
En L’Antic Testament comença un important procés aprenentatge de la fe que experimenta un tombant decisiu en el Nou Testament i que culmina amb la fi del món i la segona vinguda de Crist. En aquest procés l'Antic Testament és molt més que us simple preludi del Nou. Els manaments i les profecies per a tots els homes que s'hi contenen no han estat mai revocats. En els llibres de l'Antiga Aliança s'hi troba un tresor insubstituïble de pregàries i de saviesa; els Salms de manera particular formen part de la pregària quotidiana de l'Església.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 121 a 123

Compendi, nº 20

¿Que és el cànon de les Escriptures?

El cànon de les Escriptures és la llista completa dels escrits sagrats que la Tradició Apostòlica ha fet discernir a l’Església. Aquest cànon compren 46 escrits de l’Antic Testament i 27 del Nou.

Els llibres de la Bíblia (Cànon)

ANTIC TESTAMENT (46 llibres)

Els llibres històrics
Gènesi (Gn), Èxode (Ex), Levític (Lv), Nombres (Nm), Deuteronomi (Dt), Josuè (Js), Jutges (Jt), Rut (Rt), 1r Samuel (1Sa), 2n Samuel (2Sa), 1r Reis (1Re), 2n Reis (2Re), 1r Cròniques (1Cr), 2n Cròniques (2Cr), Esdres (Esd), Nehemies (Ne), Tobies (Tb), Judit (Jdt), Ester (Est), 1r Macabeus (1Ma), 2n Macabeus (2Ma)

Els llibres sapiencials
Job (Jb), Salms (Sl), Proverbis (Pr), Cohèlet (Coh), Càntic dels Càntics (Ct), Saviesa (Sv), Siràcida (Sir)

Els profetes
Isaïes (Is), Jeremies (Jr), Lamentaciones (Lm), Baruc (Ba), Ezequiel (Ez), Daniel (Dn), Osees (Os), Joel (Jl), Amós (Am), Abdies (ab), Jonàs (Jo), Miquees (Mi), Nahum (Na), Habacuc (Ha), Sofonies (So), Ageu (Ag), Zacaries (Za), Malaquies (Ml)

  

NOU TESTAMENT (27 llibres)

Els Evangelis
Mateu (Mt), Marc (Mc), Lluc (Lc), Joan (Jn), Fets (o Actes) dels Apòstols (Ac)

Les cartes paulines
Carta als Romans (Rm), 1a Carta als Corintis (1Co), 2a Carta als Corintis (2Co), Carta als Gàlates (Ga), Carta als Efesis (Ef), Carta als Filipencs (Fl), Carta als Colossencs (Col), 1a Carta als Tessalonicencs (1Te), 2a Carta als Tessalonicencs (2Te), 1a Carta a Timoteu (1Tm), 2a Carta a Timoteu (2Tm), Carta a Titus (Tt), Carta a Filemón (Flm), Carta als Hebreus (He)

Les cartes catòliques
Carta de Jaume (Jm), 1a Carta de Pere (1Pe), 2a Carta de Pere (2Pe), 1a Carta de Joan (1Jn), 2a Carta de Joan (2Jn), 3a Carta de Joan (3Jn), Carta de Judes (Jud)

L’Apocalipsi
Apocalipsi (Ap)

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica el número 120

Compendi, nº 19

¿Com cal llegir la Sagrada Escriptura?

La Sagrada Escriptura s’ha de llegir i interpretar amb l’ajut de l’Esperit Sant i sota el guiatge del Magisteri de l’Església, segons tres criteris: 1) atenció al contingut i a la unitat de tota l’Escriptura; 2) lectura de l’Escriptura en la Tradició viva de l’Església; 3) respecte a l’analogia de la fe, és a dir, a la cohesió de les veritats de la fe entre elles.

Explicació del Youcat

Es llegeix correctament la Sagrada Escriptura quan un la llegeix amb actitud de pregària; la Sagrada Escriptura ha de ser llegida i interpretada amb l’ajuda del mateix Esperit amb què ha estat escrita. És la paraula de Déu i conté el missatge decisiu adreçat aper Déu a nosaltres.
La Bíblia és una llarga carta de Déu a cada un de nosaltres. Per aquesta raó haig d'acollir les Escriptures amb gran amor i profunda reverència; això significa en primer lloc llegir veritablement la carta de Déu, i no aïllar certs detalls sense prestar atenció al conjunt, que s’aclareix en referència al seu nucli central i al seu misteri, val a dir, Jesucrist, de qui parla tota la Bíblia, també l’Antic Testament. Per tant, haig de llegir les Sagrades Escriptures amb la mateixa viva fe de l’Església de la qual procedeixen.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 109 a 119

Entrevista

Entrevista al Cardenal Bergoglio

Fa poques setmanes l'actual Sant Pare Francesc, el Cardenal Jorge Mario Bergoglio, S.I., va concedir una entrevista preciosa en la que parla de moltes coses relacionades amb la fe. Segur que us agradarà.

La Sagrada Escriptura. Compendi, nº 18

¿Per què la Sagrada Escriptura ensenya la veritat?

Perquè Déu mateix és l’autor de la Sagrada Escriptura: per això es diu que és inspirada i ensenya sense error aquelles veritats que són necessàries per a la nostra salvació. En efecte, l’Esperit Sant ha inspirat els autors humans, els quals han escrit el que ell ha volgut ensenyar-nos. Tanmateix, la fe cristiana no és «una religió del Llibre», sinó de la Paraula de Déu, que no és «una paraula escrita i muda, sinó el Verb encarnat i vivent» (sant Bernat de Claravall)

Explicació del Youcat

L’Escriptura ensenya «fermament, fidelment i sense error la veritat», perquè és inspirada, és a dir, perquè ha estat escrita per l’alè de l’Esperit Sant, i així, «té Déu com a autor» (Concili Vaticà II, Dei Verbum 11).
La Bíblia no ha baixat del cel ja acabada ni Déu l’ha dictada a autòmats humans. «Per a la composició dels Llibres Sagrats, Déu va escollir uns homes dels quals se serví en la possessió de les seves facultats i capacitats a fi que, actuant ell mateix en ells i per mitjà d’ells, escrivissin com a veritables autors totes i solament les coses que ell volia» (Concili Vaticà II, Dei Verbum 11). Per al reconeixement de determinats textos com a Sagrada Escriptura, el criteri normatiu va ser l’acceptació general d’aquests en el sí de l’Església. En les comunitats hi havia d’haver un consens: «Si a través d’aquest text és Déu mateix qui ens parla, aquest és inspirat per l’Esperit Sant». Ja en el segle IV amb l’anomenat  Cànon de les Sagrades Escriptures quedà establert quins dels molts escrits de la comunitat cristiana dels orígens són veritablement inspirats per l’Esperit Sant.

Pero... ens podriem preguntar: Com pot la Sagrada Escriptura ser «Veritat», si no és correcte tot el que hi ha contingut?
La resposta és aquesta: La Bíblia no vol transmetre’ns precises informacions històriques o coneixements científics; a més, el autors sagrats eren fills del seu temps; compartien les representacions culturals del seu ambient i eren a vegades presoners de nocions limitades. Tanmateix, tot el que l’home ha de saber a propòsit de Déu i de la vida que condueix a la seva redempció es troba amb certesa infal·lible en la Sagrada Escriptura.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 105 a 108

Compendi: tercera imatge catequètica

BÍBLIA DE SOUVIGNY Miniatura sobre els dies de la creació, 

Biblioteca Municipal, Moulins (França)

Aquesta miniatura presenta el cicle complert dels sis dies de la creació fins a la temptació dels progenitors (cf. Gn 1-3). 

«Que en són, de variades, Senyor, les vostres obres,

i totes les heu fetes amb saviesa. 

La terra és plena de les vostres criatures. 

Aquí teniu el mar, immens per totes bandes; 

són incomptables els animals que s’hi mouen, 

des dels més petits fins als més grans; 

navegant el solquen els vaixells, 

i Leviatan que vau formar per jugar-hi. 

Tots esperen de la vostra mà 

que els doneu l’aliment al seu temps; 

els el doneu, i ells l’arrepleguen, 

així que obriu la mà, mengen a desdir. 

Beneeix el Senyor, ànima meva» (Sl 103,24-28.35). 

L’Església, a la vetlla pasqual, lloa el Senyor per l’obra encara més gran de la redempció de la humanitat i del cosmos: 

«Déu omnipotent i etern, 

vós sou admirable en totes les vostres obres: 

feu que els vostres redimits comprenguin 

que la creació del món, al començament del temps,

no fou pas més excel·lent 

que la immolació de Crist, la nostra Pasqua, 

a la plenitud del temps».

Compendi, nº 17

¿Quina relació hi ha entre Escriptura, Tradició i Magisteri?

Es troben entre si tan estretament unides aquestes realitats, que cap d’elles no existeix sense les altres. Totes juntes, cadascuna a la seva manera, contribueixen eficaçment, sota l’acció de l’Esperit Sant, a la salvació dels homes.

Explicació del Youcat

La totalitat dels fidels no pot errar en matèria de fe, perquè Jesús va prometre als seus deixebles que els enviaria l'Esperit de veritat i que els conservaria en la veritat (cf. Jn 14,17).

Així com els deixebles van creure en Jesús amb tot el cor, de la mateixa manera un cristià pot confiar plenament en l'Església en la seva recerca de la vida. Com que Jesucrist mateix va transmetre als seus apòstols l'encàrrec d'ensenyar, l'Església posseeix un Magisteri (magisteri = encàrrec d'ensenyar) i no pot callar. Certament cada un dels membres de l'Església es pot equivocar i cometre greus errors, però en el seu conjunt l'Església no pot mai decaure de la veritat de Déu: és portadora a través dels temps d'una veritat viva que és més gran que ella mateixa. Es parla de depositum fidei com del patrimoni de la fe que cal conservar. Quan una tal veritat és obertament contestada o deformada, l'Església ha de deixar clar allò que «arreu, sempre i per tothom ha estat cregut» (sant Vicenç de Lerins, †450).

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica el número 95

Compendi, nº 15 i nº 16

¿A qui és confiat el dipòsit de la fe?

El dipòsit de la fe és confiat pels Apòstols a la totalitat de l’Església. Tot el poble de Déu, amb el sentit sobrenatural de la fe, sostingut per l’Esperit Sant i guiat pel Magisteri de l’Església, acull la Revelació divina, cada cop la comprèn més i l’aplica a la vida.

¿A qui correspon interpretar autènticament el dipòsit de la fe?

La interpretació autèntica d’aquest dipòsit correspon només al Magisteri vivent de l’Església, és a dir, al Successor de Pere, el Bisbe de Roma, i als bisbes en comunió amb ell. Al Magisteri, que en el servei de la Paraula Déu gaudeix del carisma cert de la veritat, també li  correspon de definir els  dogmes, que són formulacions de les veritats contingudes en la Revelació divina. Aquesta autoritat s’estén també a les veritats necessariament vinculades amb la Revelació.

Explicació del Cardenal Ratzinger:

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica el número 91

For a young man of 85

Thank you so much, Holy Father!

Benedicto XVI nos deja

Hoy hace ya 11 días que nos enteramos de la renuncia del Santo Padre: nos dejó a todos descolocados.
Aprovechamos la Fiesta de la Cátedra de San Pedro, que celebramos hoy, para poner un par de videos que os gustarán

Creo en Dios "Creador del cielo y de la tierra"

Benedicto XVI dijo durante la audiencia general de esta mañana que el relato de la creación que aparece en la Biblia sirve como clave de interpretación para entender la relación de Dios con las cosas creadas. El Papa explicó que la obra culminante de la creación fue el hombre y la mujer, que los hizo a su imagen y semejanza y por eso gozan de una dignidad inviolable.

Queridos hermanos y hermanas: 

El Credo llama a Dios «Padre todopoderoso», y añade que es «Creador del cielo y de la tierra», como se dice al inicio de la Escritura: «Al principio creó Dios el cielo y la tierra». Dios es Padre en cuanto origen de la vida y, al crear, muestra su omnipotencia. Dios pone orden, armonía y belleza en todas las cosas, y no deja de su mano a sus criaturas. 

Así, el mundo creado muestra vestigios de la acción divina, bondadosa y cercana, que permiten vislumbrar la profunda verdad de la creación y el amor de que está impregnada, más allá de un examen meramente fáctico. Por la revelación, el creyente puede leer en el gran libro de la naturaleza quién es Dios como Creador y Padre. 

La cumbre de la creación es el hombre y la mujer, el ser humano: un ser pequeño respecto a la inmensidad del universo, pero el único que ha sido hecho «a imagen de Dios», capaz de entender la sabiduría de su obra, reconociendo y alabando a través de ella al Creador. Por eso goza de la especial protección de Dios, que fundamenta la inviolabilidad de la dignidad humana, frente a la tentación de ver en las personas simples objetos inanimados para la propia utilidad.

Compendi, nº 13 i nº 14

¿De quines maneres es realitza la Tradició Apostòlica?

La Tradició Apostòlica es realitza de dues maneres: amb la transmissió viva de la Paraula de Déu (també anomenada simplement la Tradició), i amb la Sagrada Escriptura, que és el mateix anunci de la salvació posat per escrit.

Quina relació hi ha entre la Tradició i la Sagrada Escriptura?

La Tradició i la Sagrada Escriptura estan estretament unides  entre si i es comuniquen mútuament. Totes dues fan present i fecund en l’Església el misteri de Crist i brollen de la mateixa deu divina: constitueixen un únic dipòsit sagrat de la fe, del qual l’Església treu la seva pròpia certesa sobre totes les veritats revelades.

"És urgent que sorgeixi una nova generació d'apòstols arrelats en la paraula de Crist, capaços de respondre als reptes del nostre temps i disposats a difondre per tot arreu l'Evangeli"

Benet XVI, 22.2.2006

Explicació del Youcat

Trobem la fe veritable en la Sagrada Escriptura i en la tradició viva de l’Església.
El Nou Testament va néixer de la fe de l’Església. Escriptura i Tradició estan estretament lligades l’una a l’altra i la difusió de la fe no s’esdevé exclusivament a través dels textos. En l’Església antiga es deia que la Sagrada Escriptura és «escrita en el cor de l’Església més que no pas en els pergamins»; ja els deixebles i els apòstols van conèixer la nova vida a través de la comunitat vivent de Crist. En aquesta comunitat, que continuarà existint d’una altra manera després de la resurrecció, la jove Església va acollir altres persones. Els primers cristians «perseveraven en l’ensenyament dels apòstols i en la comunió, en la fracció del pa i en les pregàries» (Ac 4,42). Estaven units entre ells i al mateix temps acollien altres persones. És això el que també avui difon la fe: els cristians conviden altres persones a entrar en una comunió amb Déu que des del temps dels apòstols s’ha conservat incorrupta en l’Església catòlica.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 76, 80, 81 i 82

Catequesis de los miércoles: “Creo en Dios”

El Papa durante su catequesis explicó el primer artículo del Credo: "Creo en Dios" y el valor que tiene esa afirmación cuando se hace de forma personal y libre.

"Decir «creo» supone un don que se nos da y una responsabilidad que aceptamos; es una experiencia de diálogo con Dios que, por amor, nos habla como amigos".

Benedicto XVI dijo que la Biblia y las personas que aparecen en ella pueden ayudar a los cristianos a conocer cómo la fe en Dios ayuda al hombre en su vida cotidiana.

El Papa puso como referencia a Abraham que tuvo que emigrar obedeciendo a Dios. Su fe le convierte en un ejemplo de libertad ante la opinión corriente de quienes buscan con sus decisiones un éxito a toda costa.

"A pesar de ver su cuerpo deteriorado y a su mujer anciana, y de vivir siempre como extranjero en una tierra habitada por otros, espera contra toda esperanza; por ello recibe la bendición de Dios, llena de vida y fecundidad, para hacer de él un gran pueblo".

L'educació dels alumnes en la virtut de la fe

Amb motiu de l’Any de la fe les jornades de l’IESE han tingut com a tema l'educació dels alumnes en la virtut de la fe, perquè la seva adhesió a l’Evangeli sigui més conscient i vigorosa i susciti l’aspiració a confessar-la amb plenitud i convicció renovada, amb confiança i esperança.

Us oferim el vídeo de  la conferència que va pronunciar mossèn Joan Costa Bou, rector de la Parròquia de la Mare de Déu del Roser, de Barcelona, consiliari general de la Federació de Cristians de Catalunya i capellà universitari de la UPF, sobre què aporta la fe al món i la transmissió de la fe a la família.

La conferència està dividida en dues parts i inclou, entre ambdues, un col·loqui i una projecció d’unes imatges dels col·legis d’Institució Familiar d’Educació.

MossenCosta from institucio on Vimeo.

La transmissió de la Revelació divina. Compendi, nº 11 i nº 12

¿Per què i de quina manera cal transmetre la Revelació divina?

Déu «vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat» (1Tm 2,4), és a dir, de Jesucrist. Per això cal que Crist sigui anunciat a tothom, segons el seu mateix manament: «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus» (Mt 28,19). És el que es realitza amb la Tradició Apostòlica.

¿Què és la Tradició Apostòlica?

La Tradició Apostòlica és la transmissió del missatge de Crist duta a terme, des dels orígens del cristianisme, per mitjà de la predicació, el testimoniatge, les institucions, el culte, els escrits inspirats. Els Apòstols van transmetre als seus successors, els bisbes i, a través d’aquests, a totes les generacions fins a la fi dels temps, tot el que van rebre de Crist i van aprendre de l’Esperit Sant.

Explicació del Youcat

Cap cristià veritable no demana la difusió de la fe solament als especialistes (professors, sacerdots i missioners); un és cristià per als altres; això significa que qualsevol cristià veritable desitja que Déu es faci present també als altres. Ell es diu a si mateix: «El Senyor té necessitat de mi! Sóc batejat, confirmat i, per tant, responsable que els homes del meu ambient coneguin Déu i arribin al coneixement de la veritat» (cf. 1Tm 2,4b) La Mare Teresa de Calcuta va fer servir una bonica comparança: «Sovint pots veure cables a les vores dels carrers. Abans que el corrent elèctric hi passi per dintre, no hi ha llum. El cables som jo i tu, el corrent de Déu! Nosaltres tenim la possibilitat de fer passar el corrent a través de nosaltres i produir així la llum del món, Jesús; o bé també deixar que les tenebres s’escampin».

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 74 a 79 i 91

Compendi, nº 10

¿Quin valor tenen les revelacions privades?

Encara que no pertanyin al dipòsit de la fe, poden ajudar a viure la mateixa fe, mentre mantinguin una estricta orientació a Crist. El Magisteri de l’Església, al qual correspon el discerniment d’aquestes revelacions privades, no pot acceptar les que pretenguin superar o corregir la Revelació definitiva que és Crist.

Visionaris a Medjugorje

Explicació del Youcat

Amb l'Evangeli de Jesucrist la Revelació de Déu ha arribat al seu acompliment. A fi que aparegui clara, l'Esperit Sant ens guia cada vegada més a fons en la veritat. En la vida d'alguns homes la llum de Déu irromp amb tal força que ells veuen «el cel obert» (Ac 7,56): així han sorgit els lloc de pelegrinatge com Guadalupe a Mèxic o com Lourdes a França. Les «revelacions privades» dels vidents no poden millorar l'Evangeli de Jesucrist i no són vinculants en sentit universal; poden, però, ajudar-nos a entendre'l més bé. La veritat d'aquestes revelacions està sotmesa al reconeixement de l'Església.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica el número 67

Compendi, nº 9

¿Quina és l’etapa plena i definitiva de la Revelació de Déu?

És la realitzada en el seu Verb encarnat, Jesucrist, mitjancer i plenitud de la Revelació. Ell, essent el Fill Unigènit de Déu fet home, és la Paraula perfecta i definitiva del Pare. Amb la vinguda del Fill i el do de l’Esperit la Revelació és plenament acomplerta, encara que al llarg dels segles la fe de l’Església n’haurà de copsar gradualment tota la importància.

«Des del moment en que ens ha donat el seu Fill, que és la seva Paraula única i definitiva, Déu ens ho ha dit tot d’un sol cop en aquesta Paraula seva ja no té res més a dir» (sant Joan de la Creu)

Explicació del Youcat

Déu ens mostra en Jesucrist tota la profunditat del seu amor misericordiós.
El Déu invisible esdevé visible en Jesucrist; ell esdevé home com nosaltres. Això ens mostra l’abast de l’amor de Déu: ell es carrega tots els nostres fardells i recorre juntament amb nosaltres tots els camins; és present en la nostra solitud, en el nostre dolor, en la nostra por a la mort. Ell és ja allí on nosaltres no podem arribar, a fi d’obrir-nos la porta vers la vida.

«En Jesucrist, Déu ha assumit un rostre humà i ha esdevingut el nostre amic i germà» (Benet XVI,6.9.2006)

«Fora de Jesucrist nosaltres no coneixem què és Déu, la vida, la mort i què som nosaltres mateixos» (Blaise Pascal)

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 65, 66 i 73