Compendi, nº 42

¿De quina manera Déu revela que és amor?

Déu es revela a Israel com el qui té un amor més fort que el d’un pare o d’una mare pels seus fills o d’un espòs per la seva esposa. Ell en si mateix «és Amor» (1Jn 4,8.16), que es dóna completament i gratuïtament i que «ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè el món se salvi per mitjà d’ell» (Jn 3,16-17). Enviant el seu Fill i l’Esperit Sant, Déu revela que ell mateix és etern intercanvi d’amor.

Explicació del Youcat

Si Déu és l’amor, no hi ha criatura que no sigui sostinguda i embolcallada per la seva bondat infinita. Déu no es limita a explicar que ell és amor, sinó que ho prova: «Ningú no té un amor més gran que aquest: donar la vida pels seus amics» (Jn 15,13).
Cap altra religió no afirma això que el cristianisme afirma, és a dir, que «Déu és amor» (1Jn 4,8.16). La fe s’ajusta fermament a aquesta afirmació encara que l’experiència del dolor i de la dolenteria en el món fa dubtar els homes que Déu sigui veritablement amor. Ja en l’Antic Testament Déu diu al seu poble per boca del profeta Isaïes: «Perquè tu ets preciós als meus ulls, perquè ets digne d’estimació i jo t’estimo, dono homes enlloc teu i nacions a canvi de la teva vida. No tinguis por, perquè jo sóc amb tu» (Is 43,4-5a), i li fa dir: «¿S’oblida per ventura una dona del seu infant, talment que no es commogui pel fill de les seves entranyes? Però encara que alguna se n’oblidés, jo no t’oblidaré mai. T’he dibuixat a les palmes de les meves mans» (Is 49,15-16a). Que l’amor de Déu no consisteix en paraules buides, ho demostra Jesús en la creu, on ell ofereix la pròpia vida pels seus amics.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 218 a 221.