Primeras respuestas de Benedicto XVI en Twitter

El Papa responde a tres preguntas a través de Twiter

”Queridos amigos. Me uno a vosotros con alegría por medio de Twitter. Gracias por vuestra respuesta generosa. Os bendigo de todo corazón”.


Este fue el primer tweet de Benedicto XVI, lanzado después de la bendición que concluye la audiencia general de los miércoles. El Papa utilizó un tablet y su primer tweet fue proyectado en ocho idiomas: inglés, italiano, castellano, francés, alemán, portugués, polaco y árabe.

Pontifex@, la cuenta en Twitter de Benedicto XVI, ha superado en su primer día de existencia el millón y medio de seguidores. El Papa, respondió a lo largo de ayer a tres preguntas procedentes de tres continentes.

¿Cómo vivir mejor el Año de la Fe en nuestra existencia diaria?

“Dialoga con Jesús en la oración, escucha a Jesús que te habla en el Evangelio, encuentra a Jesús, presente en el necesitado”.

¿Cómo vivir la fe en Jesucristo en un mundo sin esperanza?

“Con la certeza de que, quien cree, nunca está solo. Dios es la roca segura sobre la que construir la vida, y su amor es siempre fiel”.

¿Qué nos aconseja para rezar más en medio de nuestras obligaciones profesionales, familiares y sociales?”

“Ofrece al Señor todo lo que haces, pide su ayuda en todas las circunstancias de la vida diaria, y recuerda que él está siempre a tu lado”.

El Papa nos invita a leer más a menudo la Biblia

El Papa animó a leer y meditar con más frecuencia la Sagrada Escritura en su catequésis de los miércoles

¿Dónde podemos leer la etapas de esta revelación de Dios? La Sagrada Escritura es el lugar privilegiado para descubrir los eventos de este camino, y quisiera -una vez más- invitar a todos, en este Año de la fe, a tomar más a menudo la Biblia entre las manos, para leerla y meditarla, y a prestar más atención a las Lecturas de la Misa dominical, pues todo ello constituye un alimento inapreciable para nuestra fe.

Dios interviene a lo largo de la historia humana

Audiencia general del miércoles 12 de diciembre de 2012

“Leyendo el Antiguo Testamento – ha observado el pontífice- vemos que las intervenciones de Dios en la historia del pueblo que ha elegido y con el que ha establecido una alianza, no son acontecimientos que pasan y caen en el olvido, sino que se convierten en ‘memoria’, constituyen la ‘historia de salvación’ mantenida viva en la conciencia del pueblo de Israel a través de la celebración de los eventos salvíficos” como la Pascua (…) Para todo el pueblo de Israel recordar lo que Dios ha hecho se convierte en una especie de imperativo permanente para que el paso del tiempo esté marcado por la memoria viva de los acontecimientos pasados, que así forman ,día tras día, de nuevo la historia y permanecen presentes (…) La fe es alimentada por el descubrimiento y el recuerdo del Dios que es siempre fiel, que guía la historia y es el fundamento seguro y estable sobre el que construir la vida propia”.


“El Catecismo de la Iglesia Católica -ha recordado el Santo Padre– resume las etapas de la revelación divina: Dios ha invitado al hombre, desde el principio, a una comunión profunda con Él, e incluso cuando el hombre, por su desobediencia, pierde su amistad, Dios no lo abandona al poder de la muerte; al contrario, le ofrece muchas veces su alianza. El Catecismo recorre el camino de Dios con el hombre desde la alianza con Noé después del diluvio, a la llamada de Abraham a salir de su tierra para hacerle padre de una multitud de pueblos. Dios constituye a Israel como su pueblo, a través del Éxodo, la alianza del Sinaí y el don, por medio de Moisés, de la Ley para ser reconocido y servido como el único Dios vivo y verdadero. Con los profetas, Dios conduce a su pueblo a la esperanza de la salvación (…) Al final no se espera ya sólo a un rey, a un hijo de David, sino a un “Hijo del hombre, la salvación para todos los pueblos (…). Vemos así como el camino de Dios se ensancha, se abre cada vez más hacia el misterio de Cristo, el Rey del Universo. En Cristo se realiza finalmente la salvación en su plenitud, el designio benevolente de Dios. Él mismo se hace uno de nosotros”. Todas esas etapas demuestran “un único designio de salvación dirigido a toda la humanidad, que se revela y se realiza progresivamente con la potencia divina”.

El Papa ha concluido hablando del tiempo litúrgico de Adviento que nos prepara para la Navidad. “Como todos sabemos -ha dicho- la palabra ‘Adviento’ significa ‘venida’, ‘presencia’, y antiguamente indicaba la llegada del rey o del emperador a una determinada provincia. Para nosotros los cristianos, significa una realidad maravillosa y desconcertante. Dios mismo ha atravesado su cielo y se ha inclinado hacia el hombre; ha forjado una alianza con él, entrando en la historia de un pueblo. Él es el rey que ha bajado a esta pobre provincia que es la tierra, y nos ha obsequiado con su visita asumiendo nuestra carne, haciéndose hombre como nosotros. El Adviento nos invita a recorrer el camino de esta presencia y nos recuerda una y otra vez que Dios no se ha ido del mundo, que no está ausente, que no nos abandona; al contrario, nos sale al encuentro de diferentes maneras que tenemos que aprender a discernir. Y también nosotros, con nuestra fe, nuestra esperanza y nuestra caridad, estamos llamados, día tras día, a entrever esta presencia y dar testimonio de ella en el mundo a menudo superficial y distraído, a hacer que brille en nuestras vidas la luz que ha iluminado la gruta de Belén”.

Compendi, nº 7 i nº 8

7. ¿Quines són les primeres etapes de la Revelació de Déu?

Déu, des del principi, es manifesta als primers pares, Adam i Eva, i els invita a una íntima comunió amb ell. Després de la caiguda, no interromp la seva revelació i promet la salvació a tota la seva descendència. Després del diluvi, estipula amb Noè una aliança entre ell i tots els éssers vivents.

8. ¿Quines són les etapes successives de la Revelació de Déu?

Déu escull Abram i el crida fora del seu país per fer-lo «pare d’una multitud de pobles» (Gn 17,5), i li promet de beneir en ell «totes les nacions de la terra» (Gn 12,3). Els descendents d’Abraham seran els dipositaris de les promeses divines fetes als Patriarques. Déu forma Israel com el seu poble d’elecció, salvant-lo de l’esclavitud d’Egipte, estableix amb ell l’aliança del Sinaí i, per mitjà de Moisès, li dóna la seva Llei. Els Profetes anuncien una redempció radical del poble i una salvació, que inclourà totes les nacions en una Aliança nova i eterna. Del poble d’Israel, de la nissaga del rei David, en naixerà el Messies: Jesús.

Explicació del Youcat

En l'Antic Testament Déu es manifesta com el Déu que ha creat el món per amor i que resta fidel als homes encara que aquests s'allunyin d'ell amb el pecat.

Déu es fa cognoscible en la història: amb Noè estableix una Aliança per a la salvació de tots els éssers vivents; crida Abraham a ser «pare d’una multitud de pobles» (Gn 17,5b) i beneeix en ell «totes les famílies de la terra» (Gn 12,3b). El poble d'Israel sorgit d'Abraham esdevé la seva particular propietat: Déu es manifesta a Moisès amb el seu propi nom; el seu nom secret Jhwh, escrit també per ell mateix en la forma de Jahvè, significa «Jo sóc» (Ex 3,14). Ell allibera Israel de l'esclavatge d'Egipte, estableix en ell una Aliança en el Sinaí i li dóna, per mitjà de Moisès, la seva Llei. En moltes ocasions Déu envia al seu poble uns profetes per cridar-lo a la conversió i a la renovació de l'Aliança. Els profetes anuncien que Déu establirà una nova i eterna Aliança que produirà una renovació radical i una redempció definitiva; aquesta Aliança serà per a tots els homes.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números del 54 al 64

¿Cuál es hoy el mejor modo de hablar de Dios?

Hoy, en su catequesis sobre el Año de la Fe, Benedicto XVI ha dicho, entre otras cosas:

Queridos hermanos y hermanas:

La pregunta que nos hacemos hoy es: ¿cómo podemos hablar de Dios en nuestro tiempo? Sabemos que el amor de Dios es expansivo por su propia naturaleza. El mismo Dios, en virtud de este amor, se nos comunica en su Hijo muerto y resucitado. Recibimos la fe precisamente escuchando este anuncio. Es este amor el que nos exige salir de nosotros mismos para proclamarlo a todos. Para hablar de Dios, es necesario que crezcamos cada día en el conocimiento y la intimidad con el Señor. En el anuncio del Reino no debemos buscar el éxito inmediato, sino seguir su ejemplo de humildad y paciencia. No buscarnos a nosotros mismos sino centrarnos en lo esencial del misterio de Dios. Con el ejemplo de su vida, Jesús nos enseña a hacernos cargo de la debilidad del hombre para llevarlo hacia Dios. Nos pide que nuestra vida sea, como la suya, reflejo de una íntima unión con Dios. Así, en nuestras vidas, nuestras familias, con nuestros hijos, podremos manifestar ese mismo amor de Cristo, estando atentos a cada necesidad, a los anhelos más profundos, para poder dar una respuesta de esperanza a la humanidad.

Déu ve a l'encontre de l'home: La Revelació. Compendi, nº 6

¿Què revela Déu a l’home?

Déu, en la seva bondat i saviesa, es revela a l’home. Amb fets i paraules es revela Ell mateix i el seu designi de benvolença, que ha establert des de l’eternitat en Crist a favor de la humanitat. Aquest designi consisteix a fer participar, per la gràcia de l’Esperit Sant, tots els homes en la vida divina, com a fills seus adoptius en el seu únic Fill.

Revelació ?
Significa que Déu s'obre, es revela i parla al món per la seva espontània voluntat

Explicació del Youcat

Déu no tenia cap obligació de manifestar-se a nosaltres, però ho ha fet per amor. Així com en el cas de l'amor humà s'aconsegueix de conèixer alguna cosa de la persona estimada només quan aquesta ens obre el seu cor, així també nosaltres coneixem alguna cosa del seu pensament íntim només perquè el Déu etern i misericordiós s'ha manifestat a nosaltres per amor. Des de la creació, a través dels patriarques i els profetes, fins a la plena revelació que té lloc en el seu Fill Jesucrist, Déu ha parlat en moltes ocasions als homes. En ell ens ha revelat els secrets del seu cor i ens ha permès per sempre de contemplar la seva íntima essència.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números del 50 al 53

Compendi: segona imatge catequètica

GENTILE DA FABIANO (1423), L’adoració dels Mags

Galeria dels Uffizi, Florència (Itàlia)

Detall de l'obra que il·lusta el Compendi del Catecisme

Aquesta esplèndida obra mestra de l’Adoració dels Mags (cf. Mt 2,1-12), representa la revelació de Jesús a tots els pobles. L’encarnació és un do no sols a la fe de Maria, de Josep, de les dones, dels pastors, de la gent senzilla del poble d’Israel, sinó també a la fe d’aquests estrangers vinguts de L’Orient, per a adorar el Messies acabat de néixer i presentar-li els seus dons:

«Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra» (Mt 2,11). 

Els mags constitueixen la primícia dels pobles cridats a la fe, que s’apropen a Jesús no amb les mans buides, sinó amb la riquesa de les seves terres i de les seves cultures. 

L’Evangeli de Jesús és paraula salvadora per a la humanitat sencera. Deia sant Lleó Magne: 

«Tots els pobles, representats pels tres mags, adoren el Creador de l’univers, i Déu és conegut no sols a la Judea, sinó a tota la terra, perquè a tot Israel és gran la seva anomenada (cf. Si 75,2)» (Homilia 3 per l‘Epifania). 

Aquesta primera part del Compendi il·lustra l’encontre de Déu i l’home i la resposta de fe que l’Església, en nom de tota la humanitat, dóna al do de l’encarnació redemptora del Fill de Déu i de la seva revelació divina.

Creer es razonable

Vídeo completo de la audiencia

Ayer, en su catequesis sobre el Año de la Fe, Benedicto XVI dijo, entre otras cosas:

Queridos hermanos y hermanas:
Avanzamos en este Año de la fe llevando en el corazón la esperanza de redescubrir el gozo de creer y el entusiasmo de comunicar a todos la verdad de la fe. Ésta conduce a descubrir que el encuentro con Dios valoriza, perfecciona y eleva lo que hay de verdadero, bueno y bello en el hombre. Nos permite conocer a Dios en el encuentro personal, pues Él se ha revelado a sí mismo y no se ha limitado a darnos una información sobre Él. De este modo abre el corazón y la mente humana a horizontes nuevos, inconmensurables e infinitos. La fe no es ciega, trata de entender y demostrar que es razonable. Por eso es un impulso para la razón y la ciencia, porque abre sus ojos a una realidad más grande, que permite conocer mejor el verdadero ser del hombre en su integridad. Fe y razón se necesitan y complementan, no sólo para una comprensión meramente intelectual sino también para alimentar verdaderas esperanzas en la humanidad y orientar las actividades hacía la promoción del bien de todos. El testimonio de quienes nos han precedido y han dedicado su vida al Evangelio siempre lo confirma: es razonable creer.

Compendi, nº 5

¿Com es pot parlar de Déu?

Es pot parlar de Déu, a tothom i amb tothom, bo i partint de les perfeccions de l’home i de les altres creatures, les quals són un reflex, encara que limitat, de la infinita perfecció de Déu. Tanmateix, cal purificar contínuament el nostre llenguatge de tot el que conté d’imaginatiu i imperfecte, sabent que mai no es podrà expressar plenament el misteri infinit de Déu.

Explicació del Youcat

Per a poder dir alguna cosa de Déu, recorrem a imatges imperfectes i a representacions limitades. En qualsevol afirmació sobre Déu, el nostre llenguatge no està a l'altura de la seva grandesa. Per aquest motiu hem d'anar purificant i millorant el nostre discurs sobre Déu

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números del 39 al 43

Sínode dels Bisbes: Missatge final

Sínode dels Bisbes. XIII Assemblea General Ordinària: La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana. Missatge al Poble de Déu

La Conferència Episcopal Tarraconense ens ofereix el missatge final del recent Sínode dels Bisbes.
És un missatge ple d'esperança per engrescar-nos a tots a treballar per a la nova evangelització i per a la transmissió de la fe.

Missatge a la web

Missatge en format pdf

Compendi, nº 4

¿N’hi ha prou amb la llum de la raó per a conèixer el misteri de Déu?

L’home, en conèixer Déu només amb la llum de la raó, troba moltes dificultats. A més, no pot entrar per ell mateix en la intimitat del misteri diví. Per això, Déu l’ha volgut il·luminar amb la seva Revelació no solament sobre veritats que superen la comprensió humana, sinó també sobre veritats religioses i morals que, si bé són accessibles per elles mateixes a la raó, d’aquesta manera poden ser conegudes per tothom sense dificultat, amb certesa ferma i sense barreja d’error.

Daniel 2, 28a: Solament el Déu del cel pot revelar aquest misteri i fer conèixer 

al rei Nabucodonosor allò que succeirà els darrers dies.

Algunes frases que recull el Youcat

"La capacitat primària de l'home és la raó, i la finalitat més alta de la raó és el coneixement de Déu". Sant Albert el Gran (ca. 1200-1280, dominic, geni universal, doctor de l'Església i un dels seus màxims teòlegs)

"D'aquí ve que el homes fàcilment es persuadeixen, en tals arguments, que és fals o al menys dubtós allò que no voldrien que fos veritat". Papa Pius XII, Encíclica Humani generis

"Allò que és inconcebible, no per això és menys veritat". Blaise Pascal

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 37 i 38

Tres vías para conocer a Dios

En un mundo secularizado creer puede ser un desafío. El Papa en la Audiencia general de este miércoles dio tres vías para conocer a Dios. “La primera: el mundo. El orden y la belleza de la creación, que conducen a descubrir a Dios como origen y fin del universo. La segunda: el hombre. Con su apertura a la verdad, su sentido del bien moral, su libertad y la voz de la conciencia, con su sed de infinito, el hombre se interroga sobre la existencia de Dios y encuentra que no puede tener origen mas que en Él. La tercera: la fe. Quien cree está unido a Dios, abierto a su gracia, a la fuerza de la caridad”, dijo Benedicto XVI.

Compendi, nº 3

¿Com es pot conèixer Déu només amb la llum de la raó?

Partint de la creació, és a dir, del món i de la persona humana, l’home, només amb la raó, pot conèixer amb certesa Déu com a origen i fi de l’univers i com a summe bé, veritat i bellesa infinita.

Explicació del Youcat

La raó humana pot conèixer Déu amb certesa perquè el món no pot tenir en si mateix el propi origen i el propi fi; en tot allò que existeix hi ha més del que es pot veure.
L'ordre, la bellesa i l'evolució del món testimonien alguna cosa que els és superior i porten cap a Déu. Tot home és obert a la veritat, al bé i a la bellesa; percep en sí mateix la veu de la consciència que l'empeny cap al bé i l'allunya del mal. El qui segueix de manera racional aquesta petja troba Déu.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números del 31 al 36

El hombre es un ser religioso por naturaleza

Benedicto XVI continuó este miércoles durante la audiencia general la catequesis sobre el Año de la Fe. El Papa explicó que el hombre es un ser religioso por naturaleza, a pesar de que la sociedad actual parezca estar cerrada a lo trascendente.

L'home és capaç de Déu. Compendi, nº 2

¿Per què en l’home hi ha el desig de Déu?

Déu mateix, creant l’home a imatge seva, ha inscrit en el cor d’aquest el desig de veure’l. Encara que aquest desig sovint és ignorat, Déu no cessa d’atreure l’home, perquè visqui i trobi en ell aquella plenitud de veritat i de felicitat que cerca sense parar. Per naturalesa i per vocació, l’home és un ésser religiós, capaç d’entrar en comunió amb Déu. Aquest lligam íntim i vital amb Déu confereix a l’home la seva dignitat fonamental.

«Sou gran, Senyor, i molt digne de lloança [...]. Ens heu fet per a vós i el nostre cor no descansa fins que no troba repòs en vós» (sant Agustí).

Explicació del Youcat

La recerca de Déu és natural per a cada home; tot el seu esforç en la recerca de la veritat i la felicitat és al capdavall una recerca d'allò que el sosté, l'aquieta i l'embolcalla de manera absoluta. L'home s'ha trobat veritablement a sí mateix en el moment en què ha trobat Déu. "Qui cerca la veritat cerca Déu, tant si ho veu clar com si no" (santa Edith Stein, Patrona d'Europa).

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números del 27 al 30

Compendi, nº 1

¿Quin és el designi de Déu per a l’home?

Déu, infinitament perfecte i feliç en ell mateix, per un designi de pura bondat ha creat lliurement l’home per a fer-lo partícip de la seva vida feliç. En la plenitud dels temps, Déu Pare va enviar el seu Fill com a redemptor i salvador dels homes caiguts en el pecat, convocant-los a la seva Església i fent-los fills adoptius per obra de l’Esperit Sant i hereus de la seva felicitat eterna.

Explicació del Youcat

Quan un home estima, el seu cor vessa d'aquest amor, i voldria compartir la seva joia amb els altres; aquesta característica l'ha heretada del seu creador. Encara que Déu és un misteri, amb els mitjans humans podem pensar i dir que ell ens ha creat pel seu amor sobreabundant: ell volia compartir la seva joia infinita amb nosaltres, que som criatures del seu amor (nº 2)

Si vols ampliar... 

Llegeix els números 1, 2 i 3 del Catecisme de l'Església Catòlica

Acaba el Sínode sobre la Nova Evangelitació

Així ens ho explica el Cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que hi ha participat

Avui, dia 29 d'octubre, s’acaba la XIII assemblea general del sínode dels bisbes. Hem estat tres setmanes reunits 255 pares sinodals amb l’ajut dels auditors i dels experts. Ens ha convocat el Papa perquè l’ajudéssim amb els nostres consells sobre com realitzar avui la transmissió de la fe cristiana.

L’evangelització per a la transmissió de la fe és el que ha fet sempre l’Església amb més o menys bon resultat. A nosaltres cristians ens toca fer-ho avui. I avui marca el context cultural, social, religiós i polític de cada país. Per això ens hem preguntat en la moderna i ben equipada Aula Pau VI, com fer la transmissió de la fe cristiana avui. I les intervencions dels pares sinodals han coincidit en la urgència de la nova evangelització, però l’atenció, més que situar-se en com fer-ho, s’ha anat orientant cap a les actituds amb què cal fer-ho. Per això, en les 57 proposicions formulades i aprovades pels pares sinodals i que s’ofereixen al Sant Pare, més que trobar-hi fórmules, el que s’hi troba és l’esperit amb què cal fer-ho, tot assenyalant els agents que han de dur-ho a terme i els mitjans. La conversió autèntica dels cristians ens disposa a rebre els dons i la llum de l’Esperit Sant per tal que ens posem –bisbes, sacerdots, diaques, religiosos i religioses, laics i laiques, i també totes les realitats eclesials renovades–, al servei de la nova evangelització.

De la conversió personal ve la conversió pastoral –expressió emprada en el document del Celam en la reunió plenària d’Aparecida, Brasil– per tal que la dimensió institucional i orgànica de l’Església estigui plenament al servei de l’anunci de Jesucrist i de l’Evangeli. Així es van repetint realitats com la família, la parròquia, la catequesi, el diàleg fe i cultura, i un llarg etcètera.

La finalitat que el Vaticà II atribuí al sínode s’ha aconseguit en aquesta assemblea general. El Papa ha estat gairebé sempre present en les sessions, seguint amb molt interès les intervencions dels pares sinodals i dels auditors, i l’episcopat ha ofert aquesta col•laboració al bisbe de Roma i successor de l’apòstol Pere. Tot el treball sinodal s’ofereix al Papa perquè prepari, si ho considera convenient, un document sobre la temàtica tractada de la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana. Amb la celebració del sínode hem viscut una expressió de la col•legialitat episcopal al servei de la missió de l’Església.

El sínode començà i s’acaba amb la celebració de l’eucaristia presidida pel Sant Pare. La pregària ha estat present en totes les sessions de treball, d’un treball certament molt intens. El Senyor de la glòria és qui té la iniciativa a l’Església i cada dia li hem demanat que ens donés el seu Esperit. Han estat unes setmanes de pregària i de treball, imitant aquell ora et labora de la regla de sant Benet. Han estat unes setmanes en què hem pres el pols de l’Església: un pols que assenyala bona salut, perquè l’Església estesa d’Orient a Occident és una Església que arreu vol evangelitzar.

Compendi: comencem amb una imatge singular

TEÓFANES DE CRETA (1546), Icona del Crist, Monestir Stavronikita (Mont Athos)

La icona del Crist Pantocrator (el qui ho regeix tot), d’una bellesa artística singular, ens evoca la paraula del Salmista: «Ets el més bell de tots els homes, exhalen gràcia els teus llavis» (Sl 45,3). Sant Joan Crisòstom aplicava aquesta lloança al Senyor Jesús, i escrivia:

«El Crist es trobava a la flor de l’edat, en el vigor de l’Esperit i en ell resplendia una doble bellesa, la de l’ànima i la del cos» (Patrologia Grega 52, 479).

Amb el seu llenguatge figuratiu, aquesta icona constitueix la síntesi dels primers concilis ecumènics, i se’n surt a l’hora de representar tant l’esplendor de la humanitat com el fulgor de la divinitat de Jesús.

El Crist va revestit d’una túnica vermella, coberta d’un mantell blau fosc. Els dos colors recorden la seva doble natura, mentre que els reflexos daurats es refereixen a la persona divina del Verb. De l’espatlla dreta baixa una estola daurada, símbol del seu sacerdoci etern. El rostre, majestuós i seré, emmarcat per una espessa cabellera i circumdat d’una aurèola en forma de creu, duu el trigrama «O fi N»(»el qui és»), que remet a la revelació del nom de Déu a Ex 3,14. A dalt, als costats de la icona, hi ha els dos diagrames: «IC — XC» («Iesus»— «Christus»), que constitueixen el títol de la imatge mateixa.

La mà dreta, amb el polze i l’anular doblegats fins a tocar-se (per a indicar la doble naturalesa del Crist en la unitat de la seva persona), fa el típic gest de la benedicció. La mà esquerra, per la seva banda, porta el llibre de l’Evangeli, ornat amb tres fermalls i de perles i pedres precioses. L’Evangeli, símbol i síntesi de la Paraula de Déu, té també un significat litúrgic, en el moment que, a la celebració litúrgica, es fa lectura d’un seu fragment i es reciten les mateixes paraules de Jesús a la consagració.

La imatge, síntesi sublim de dades naturalístiques i simbòliques, és una invitació a la contemplació i al seguiment. Encara avui, Jesús, mitjançant L’Església, la seva esposa i el seu cos místic, continua beneint la humanitat i la il·lumina amb el seu Evangeli, l’autèntic llibre de la Veritat, de la felicitat i de la salvació de l’home.

L’agost del 386, mentre es trobava al jardí, Agustí va sentir una veu que li deia: «Pren i llegeix, pren i llegeix» (Confessions, 8,12,29). El Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica, síntesi de l’Evangeli de Jesús ensenyat a la catequesi de l’Església, és una invitació a obrir el llibre de la veritat í a llegir-lo, és més a devorar-lo, com va fer el profeta Ezequiel (cf. Ez 3,1-4).

Compendi: fe i art

“Art i fe. Via Pulchritudinis (El camí de la bellesa)”, és el títol del documental realitzat pels Museus Vaticans, en col·laboració amb la televisió polonesa TBA, amb motiu del 500 aniversari de la conclusió de la volta de la Capella Sixtina (1508-1512). Ahir el va poder veure el Papa i, en acabar, va fer un breu discurs que acabà expressant el desig que el documental susciti en moltes persones “el desig de conèixer millor aquesta fe que sap inspirar tals i tantes obres d’art”.

En el Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica, que avui comencem a exposar en aquest bloc amb la intenció de completar-ne al menys la primera part durant l’Any de la fe, hi ha una estreta relació entre l’art i l’exposició de la fe. De fet són tres les característiques principals del Compendi: l’estreta dependència del Catecisme de l’Església Catòlica, l’estil dialogal i l’ús d’imatges en la catequesi.

A la introducció es diu que “una tercera característica és la presència d’algunes imatges, que acompanyen l’articulació del Compendi. Provenen del riquíssim patrimoni de la iconografia cristiana. De la secular tradició conciliar aprenem que també la imatge és predicació evangèlica. Els artistes de tots els temps han ofert, per a contemplació i admiració dels fidels, els fets més notoris del misteri de la salvació, presentant-lo en l’esplendor del color i la perfecció de la bellesa. És aquest un indici de com avui més que mai, en la civilització de la imatge, la imatge sagrada pot expressar molt més que la mateixa paraula, atesa la gran eficàcia del seu dinamisme de comunicació i de transmissió del missatge evangèlic” (nº 5).

Quin sentit té la fe en un món de ciència i tècnica?

A l'Audiència general del dimecres, el papa continuà la seva catequesi sobre l'Any de la Fe. Benet XVI va explicar el que significa tenir fe en un món de ciència i tècnica i va reflexionar sobre la necessitat d'aportar una dimensió humana a tot coneixement.

L’Any de la fe al mòbil

L’aplicació –gratuïta- està disponible en versió per als dispositius amb sistema operatiu Android, i ofereix un ventall de recursos per aprofundir en el coneixement i la pràctica de la fe cristiana.

Aspecte de l'aplicació

l'aplicació pretén facilitar la vivència de l’Any de la Fe convocat per Benet XVI, que comença aquest 11 d’octubre. Ofereix un ventall de recursos per aprofundir en el coneixement i la pràctica de la fe cristiana.

Els continguts, que s’aniran ampliant al llarg de l’any, s’han agrupat en set apartats: Idees sobre l’any de la fe, escrits de Benet XVI, Creure –resums de fe cristiana entorn al Credo-, Celebrar –articles entorn al set sagraments-, Viure -articles a propòsit dels Deu manaments-, Pregar -amb un devocionari en format .epub- i adreces on demanar més informació.

Podeu descarregar l'aplicació pel vostre smartphone aquí o fer la cerca a Google Play per "viure la fe"

Viure l'Any de la Fe

Així ens convida a viure l'Any de la Fe el Cardenal de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach

Iniciatives relacionades amb l'Any de la fe

Aquest any serà una ocasió propícia perquè tots els fidels comprenguin amb més profunditat que el fonament de la fe cristiana és «l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva» Fonamentada en l’encontre amb Jesucrist ressuscitat, la fe podrà ser redescoberta íntegrament i en tot el seu esplendor. "També en els nostres dies la fe és un do que cal tornar a descobrir, conrear i testimoniar. Que en aquesta celebració del baptisme el Senyor ens concedeixi a tots la gràcia de viure la bellesa i l’alegria de ser cristians."

Des del col·legi La Vall s'ha creat un blog amb l'afany de recollir i mostrar les iniciatives que al llarg del curs aniran sorgint.

La alegría de la fe

En preparación al AÑO DE LA FE el Papa nos acerca los contenidos del CREDO

Benedicto XVI nos entrega con esta obra el Credo en el Año de la Fe Con la perspectiva del Año de la Fe, proclamado mediante la carta Porta Fidei, Benedicto XVI nos invita a reavivar y profundizar en la verdad cristiana, y nos ofrece una ocasión perfecta para iniciar el camino del conocimiento, la conversión y la oración, a las que nos llama la Iglesia en este año de gracia. 

Aprovechando el rico patrimonio de homilías, catequesis y discursos del Santo Padre, este libro repasa los contenidos fundamentales del Credo, la "carta magna" de la doctrina y de la vida cristiana. Benedicto XVI da lo mejor de sí mismo para iluminar no sólo la verdad de la fe, sino la alegría de la fe que proporciona el encuentro con el Señor. Retomando lo que era una práctica difusa en los primeros siglos -la entrega del Credo a los catecúmenos antes de recibir el bautismo-, esta obra puede considerarse como una entrega del Credo a cada uno de nosotros, para que atravesemos la "puerta de la fe" y volvamos a disfrutar de la alegría del encuentro con Cristo en la comunión con la Iglesia.

Si quieres más información, consulta aquí.

Porta Fidei: La puerta de la fe

El 11 de octubre de 2012 se cumplen cincuenta años de la inauguración del Concilio Vaticano II y veinte de la publicación del Catecismo de la Iglesia Católica por parte del Papa Beato Juan Pablo II.

Con esta doble conmemoración en mente, el Papa Benedicto XVI ha querido convocar un «Año de la Fe» desde ese día hasta el 24 de noviembre de 2013, solemnidad de Cristo Rey y último día del año litúrgico.

Se trata de «una buena ocasión para introducir a todo el cuerpo eclesial en un tiempo de especial reflexión y redescubrimiento de la fe», como lo fue, también, el Año que proclamara en 1967 el papa Pablo VI. La promulgación de este «Año de la Fe» es, pues, una llamada del Santo Padre a todos los cristianos a profundizar y afianzarse en la fe y a «hacer resplandecer la Palabra de verdad que el Señor Jesús nos dejó.

Si quieres más información, consulta aquí.

Pensamientos sobre la Fe

Benedicto XVI ha convocado un año de la fe, "un tiempo de especial reflexión y redescubrimiento de la fe. (Porta fidei).

Este libro contiene breves reflexiones del Santo Padre que ayudarán a crecer en esta virtud teologal.

Si quieres más información, consulta aquí.

Tiempo de preguntar

En Tiempo de preguntar, John Flader aprovecha más de 40 años de experiencia en la transmisión de la fe católica para responder a 150 preguntas sobre la doctrina, los sacramentos, la vida moral, la oración y las devociones. 

Las respuestas fueron publicándose en un semanario de Sydney, y más tarde quedaron recogidas en un único volumen.


En un estilo cercano y accesible para cualquier público, este libro contiene abundante información de gran valor para saber más sobre la fe católica. Útil para quienes deseen estar en condiciones de transmitirla a los demás: padres, sacerdotes, maestros, catequistas, conversos recientes...

Si quieres más información, consulta aquí

Catecismo de la Iglesia Católica

El Catecismo de la Iglesia Católica es la exposición de la fe de la Iglesia y de la doctrina católica, atestiguadas o iluminadas por la Sagrada Escritura, la Tradición apostólica y el Magisterio eclesiástico.

Compendio del Catecismo

El Compendio del catecismo de la Iglesia católica es una síntesis del Catecismo de la Iglesia católica que había sido presentado en 1992. El compendio fue presentado por Benedicto XVI el 28 de junio de 2005, y según expresó en su discurso de presentación, desde 1992 se hacía sentir la necesidad de un catecismo más sintético y breve, formulado de manera clara y accesible a todos.

¿Qué es el Youcat?

Youcat empezó como libro. Se desarrolló por y para jóvenes, los que querían saber más exactamente, qué creen. Pero la fe es más que un libro.

Es la plataforma de internet, donde jóvenes católicos de todo el mundo se comunican creativamente sobre su fe.

Saber. Compartir. Conocer. Expresar

Fe y Ciencia

"El año de la fe será también una buena oportunidad para intensificar el testimonio de la caridad... Deseamos que este Año suscite en todo creyente la aspiración a confesar la fe con plenitud y renovada convicción, con confianza y esperanza"

Conèixer la Fe

Una pequeña imagen del Cristo de la catedral de Cefalú (Sicilia), en cuyo reverso está escrita la Profesión de Fe, acompañará a los fieles y peregrinos a lo largo del Año.

"El año de la fe deberá expresar un compromiso unánime para redescubrir y estudiar los contenidos fundamentales de la fe, sintetizados sistémica y orgánicamente en el Catecismo de la Iglesia Católica"

La incredulidad de Santo Tomás

Evangelio según San Juan, 20, 26-28

Ocho días después, estaban otra vez sus discípulos dentro y Tomás con ellos. Se presentó Jesús en medio estando las puertas cerradas, y dijo: «La paz con vosotros.»

Luego dice a Tomás: «Acerca aquí tu dedo y mira mis manos; trae tu mano y métela en mi
costado, y no seas incrédulo sino creyente.»

Tomás le contestó: «Señor mío y Dios mío.»

Biblioteca de l'Any de la fe

En aquest espai publicarem llibres i textos que poden ajudar-vos a viure, coèixer i transmetre la fe.

"La porta de la fe": carta apostòlica de Benet XVI

L’11 d'octubre, es va publicar la Carta Apostòlica "Porta Fidei", amb la qual el Sant Pare, Benet XVI, institueix l’«Any de la Fe» i convida els cristians a redescobrir el valor de les creences

Traducció text Conferència Episcopal Tarraconense

CARTA APOSTÒLICA EN FORMA DE ‘MOTU PROPRIO ’‘PORTA FIDEI’ DEL SUMME PONTÍFEX BENET XVI AMB LA QUAL ES CONVOCA L’ANY DE LA FE

1. «La porta de la fe» (cf. Ac 14,27), que introdueix en la vida de comunió amb Déu i permet l’entrada a la seva Església, està sempre oberta per a nosaltres. Es passa aquest llindar quan la paraula de Déu s’anuncia i el cor es deixa plasmar per la gràcia que transforma. Travessar aquesta porta suposa emprendre un camí que dura tota la vida. Aquest camí comença amb el baptisme (cf. Rm 6,4), amb el qual podem anomenar Déu amb el nom de Pare, i es conclou amb el pas de la mort a la vida eterna, fruit de la resurrecció del Senyor Jesús que, amb el do de l’Esperit Sant, ha volgut unir en la seva mateixa glòria tots aquells que creuen en ell (cf. Jn 17,22). Professar la fe en la Trinitat —Pare, Fill i Esperit Sant— equival a creure en un sol Déu que és Amor (cf. 1Jn 4,8): el Pare, que en la plenitud dels temps va enviar el seu Fill per a la nostra salvació; Jesucrist, que en el misteri de la seva mort i resurrecció va redimir el món; l’Esperit Sant, que guia l’Església a través dels segles a l’espera del retorn gloriós del Senyor.

Si vols consultar el document íntegrament en català

1. «La puerta de la fe» (cf. Hch 14, 27), que introduce en la vida de comunión con Dios y permite la entrada en su Iglesia, está siempre abierta para nosotros. Se cruza ese umbral cuando la Palabra de Dios se anuncia y el corazón se deja plasmar por la gracia que transforma. Atravesar esa puerta supone emprender un camino que dura toda la vida. Éste empieza con el bautismo (cf. Rm 6, 4), con el que podemos llamar a Dios con el nombre de Padre, y se concluye con el paso de la muerte a la vida eterna, fruto de la resurrección del Señor Jesús que, con el don del Espíritu Santo, ha querido unir en su misma gloria a cuantos creen en él (cf. Jn 17, 22). Profesar la fe en la Trinidad –Padre, Hijo y Espíritu Santo– equivale a creer en un solo Dios que es Amor (cf. 1 Jn 4, 8): el Padre, que en la plenitud de los tiempos envió a su Hijo para nuestra salvación; Jesucristo, que en el misterio de su muerte y resurrección redimió al mundo; el Espíritu Santo, que guía a la Iglesia a través de los siglos en la espera del retorno glorioso del Señor.

Si quieres consultar el documento íntegro en castellano

El Credo

És bo Déu?

Benedicto XVI convoca l'Any de la Fe

Saps què és el Youcat?

Molt aviat ho sabràs!

Existeix Déu? (Does God exist?) - Albert Einstein

Què és l'Any de la Fe?

L'Any de la Fe, proclamat pel Papa Benet XVI, comença el dia 11 d'octubre amb motiu del 50è aniversari de la inauguració del Concili Vaticà II i conclourà el 24 de novembre de 2013, en la solemnitat de Crist Rei.

L'Any de la fe és una ocasió única per revitalitzar persones i estructures. No oblideu que els canvis que duren han de ser profunds. Per això, cal establir uns objectius que ens ajudin a centrar i encertar entre les moltes iniciatives que sens dubte sorgiran al llarg de l'any.

Transmetre la Fe

Vídeos i testimonis sobre la transmissió de la Fe.

"El año de la fe será también una buena oportunidad para intensificar el testimonio de la caridad... Deseamos que este Año suscite en todo creyente la aspiración a confesar la fe con plenitud y renovada convicción, con confianza y esperanza"

Viure la Fe

Iniciatives dels col·legis, activitats i notícies sobre la Fe.

"Que este año de la fe haga cada vez más fuerte la relación con Cristo, el Señor, pues sólo en él tenemos la certeza para mirar al futuro y la garantía de un amor auténtico y duradero... de modo particular en la Eucarístia"

Conèixer la Fe

Documents, articles, textos d'interès relacionats amb la Fe.

"El año de la fe deberá expresar un compromiso unánime para redescubrir y estudiar los contenidos fundamentales de la fe, sintetizados sistémica y orgánicamente en el Catecismo de la Iglesia Católica"