Compendi, nº 41

¿En quin sentit Déu és la veritat?

Déu és la Veritat mateixa i com a tal no s’enganya ni pot enganyar. Ell «és llum i en ell no hi ha tenebres» (1Jn 1,5). El Fill etern de Déu, Saviesa increada, va ser enviat al món «per donar testimoni de la Veritat» (Jn 18,37).

Explicació del Youcat

«Déu és llum, i en ell no hi ha gens de tenebra» (1Jn 1,5). La seva paraula és veritat (Pr 8,7; 2Sm 7,28), i la seva Llei és veritat (Sl 119,142). Jesús mateix es fa garant de la veritat de Déu quan al davant de Pilat professa: «per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoniatge de la veritat» (Jn 18,37).
Déu no pot ser sotmès a un procés de verificació experimental, perquè la ciència no pot fer d’ell un objecte verificable; i tanmateix Déu mateix se sotmet a un particular procés de verificació. Que Déu és la veritat, ho sabem gràcies a l’absoluta fiabilitat de Jesús; ell és «el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6); això pot descobrir-ho i verificar-ho qualsevol que es confiï a ell. Si Déu no fos «veritable», fe i raó no podrien estar en diàleg recíproc; en canvi, és possible una entesa entre elles dues, perquè Déu és veritat, i la veritat és divina.

Si vols ampliar...

Llegeix del Catecisme de l'Església Catòlica els números 214 a 217