TEÓFANES DE CRETA (1546), Icona del Crist, Monestir
Stavronikita (Mont Athos)
La icona del
Crist Pantocrator (el qui ho regeix tot), d’una bellesa
artística singular, ens evoca la paraula del Salmista: «Ets el més bell de tots
els homes, exhalen gràcia els teus llavis» (Sl 45,3). Sant
Joan Crisòstom aplicava aquesta lloança al Senyor Jesús, i escrivia:
«El Crist es
trobava a la flor de l’edat, en el vigor de l’Esperit i en ell resplendia una
doble bellesa, la de l’ànima i la del cos» (Patrologia Grega 52,
479).
Amb el seu
llenguatge figuratiu, aquesta icona constitueix la síntesi dels primers
concilis ecumènics, i se’n surt a l’hora de representar tant l’esplendor de la
humanitat com el fulgor de la divinitat de Jesús.
El Crist va
revestit d’una túnica vermella, coberta d’un mantell blau fosc. Els dos colors
recorden la seva doble natura, mentre que els reflexos daurats es refereixen a
la persona divina del Verb. De l’espatlla dreta baixa una estola daurada,
símbol del seu sacerdoci etern. El rostre, majestuós i seré, emmarcat per una
espessa cabellera i circumdat d’una aurèola en forma de creu, duu el trigrama «O
fi N»(»el qui és»), que remet a la revelació del nom de Déu a
Ex 3,14. A dalt, als costats de la icona, hi ha els dos diagrames: «IC
— XC» («Iesus»— «Christus»), que constitueixen el títol de la
imatge mateixa.
La mà dreta,
amb el polze i l’anular doblegats fins a tocar-se (per a indicar la doble
naturalesa del Crist en la unitat de la seva persona), fa el típic gest de la
benedicció. La mà esquerra, per la seva banda, porta el llibre de l’Evangeli,
ornat amb tres fermalls i de perles i pedres precioses. L’Evangeli, símbol i
síntesi de la Paraula de Déu, té també un significat litúrgic, en el
moment que, a la celebració litúrgica, es fa lectura d’un seu fragment i es
reciten les mateixes paraules de Jesús a la consagració.
La imatge,
síntesi sublim de dades naturalístiques i simbòliques, és una invitació a la
contemplació i al seguiment. Encara avui, Jesús, mitjançant L’Església, la seva
esposa i el seu cos místic, continua beneint la humanitat i la il·lumina amb el
seu Evangeli, l’autèntic llibre de la Veritat, de la felicitat i de la
salvació de l’home.
L’agost del
386, mentre es trobava al jardí, Agustí va sentir una veu que li deia: «Pren i
llegeix, pren i llegeix» (Confessions, 8,12,29). El Compendi del Catecisme
de l’Església Catòlica, síntesi de l’Evangeli de Jesús ensenyat a la
catequesi de l’Església, és una invitació a obrir el llibre de la veritat í a
llegir-lo, és més a devorar-lo, com va fer el profeta Ezequiel (cf. Ez 3,1-4).
.jpg)
